Un total de deu investigadores catalanes i de la resta d’Espanya simularan una missió a Mart en el projecte Hypatia III en una base de l’Àrtic, situada a l’illa Devon, a la regió de Qikiqtaaluk, a l’arxipèlag àrtic del Canadà, per realitzar una exploració marciana “més dura, en un lloc més remot i un ambient més fred”. Entre les accions que duran a terme, hi ha la de monitorar el permagel i avaluar la qualitat de l’aigua per detectar possibles contaminacions procedents de l’aigua de desglaç. Això es combinaran observacions de camp amb dades de radar per satèl·lit per estudiar el desglaç estacional i els moviments del terreny a escala mil·limètrica; i també s’analitzarà l’envelliment cel·lular.
En roda de premsa aquest dijous al Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona, l’enginyera aeronàutica Estel Blay, que comandarà la missió, ha recordat que, des de l’11 de febrer de 2021, han fet dues missions anàlogues Mart 2023 i Hypatia II l’any 2025. Aquestes missions busquen simular “el màxim possible” una missió espacial. Els objectius de l’associació Hypatia Mars són crear ciència espacial de qualitat; divulgar aquesta ciència al públic, concretament a les nenes; i remarcar “el rol de la dona ciència”.
El director del CosmoCaixa, Valentí Farràs, ha recordat que la Fundació La Caixa va començar la seva col·laboració amb Hypatia l’any passat i que des de llavors més de 2.000 nens han pogut participar en les seves activitats de divulgació. També ha tingut un record especial per a la científica Josefina Castellví, que va morir aquest dimecres, i ha esmentat el seu laboratori a la Base Antàrtica Espanyola, que es troba al museu des del 2014, i ha definit com a “referent”.
Una tripulació de dones científiques
La nova tripulació serà la “primera missió formada exclusivament per dones científiques” que es durà a terme en una base de recerca a l’Àrtic, i han estat seleccionades per la Mars Society per dur a terme la seva feina a la Flashline Mars Arctic Research Station, que acull només tres missions a l’any durant els mesos d’estiu i fa 25 anys que funciona. Durant l’acte, que ha comptat amb la presència de la cònsol del Canadà a Barcelona, Karra-Lee Gerrits, s’ha destacat que la nova tripulació està formada per investigadores catalanes que treballen a “centres de referència del país”.
Laura González és una de les integrants de la tripulació, i s’encarregarà de dur a terme projectes d’enginyeria amb impressores 3D i antenes per a telecomunicacions. Durant la compareixença, González ha explicat que amb aquesta missió anàloga volen donar “suport al futur de la dona a l’espai”. A més, ha dit que van més enllà de les dues anteriors: “Serà un gran repte per la logística, ja que per arribar a Devon Island hem d’agafar cinc vols i depèn molt de les condicions meteorològiques; el cost de la missió és molt més gran i dona un angle més interessant perquè l’Àrtic ens dona la possibilitat de fer investigació del gel que hi ha”.
Les altres integrants de la tripulació són l’enginyera Anna Sabaté, que monitorarà l’hàbitat i l’entorn amb drons i crearà un sistema de localització que no depengui de satèl·lits; l’enginyera Qi Gao, que farà servir dades de satèl·lits per estudiar la superfície de permagel; i la nanotecnologia Lucia Matamoros, que estudiarà com funciona el cos de les tripulants en situacions extremes i com influeixen els cicles hormonals a través de dades biomètriques. També hi seran Carlota Keimer, que estudiarà l’efecte de la microgravetat al cos; Marta Milà, amb un experiment sobre medicina experimental; Laura González, que farà projectes amb impressores 3D i antenes de telecomunicacions; Maria Lastra, que investigarà l’estrès de l’aïllament a l’Àrtic; Roser Bastida que farà un projecte sobre animals; i Andrea Jaime, que intentarà enfortir relacions internacionals d’Hypatia amb altres grups.
