Un equip d’investigadors francesos ha anunciat, en un article a ‘Nature Communications, que ha aconseguit construir un robot minúscul fet d’ADN i que podria estudiar les forces mecàniques implicades en els processos cel·lulars. Aquest nanorobot, doncs, podria ser una peça clau en el futur de l’estudi de la biologia i les malalties, ja que podria provar coses que ara resulten pràcticament impossibles.
Forces mecàniques que controlen la biologia
Les nostres cèl·lules estan subjectes a forces mecàniques microscòpiques que activen senyals biològics essencials pels seus processos i també molt important en el desenvolupament de malalties. El tacte, per exemple, és molt important en la constricció dels vasos sanguinins, la percepció del dolor o la detecció del so, per exemple. La disfunció d’aquesta sensibilitat juga un paper en malalties com el càncer, on les cèl·lules viatgen pel cos adaptant-se a les propietats del seu entorn, que són detectades pels seus receptors.
Malgra tot això, el nostre coneixement els mecanismes moleculars implicats en la mecanosensibilitat és molt limitat. Hi ha tecnologies disponibles per aplicar forces controlades i estudiar-los, però encara s’haurien de desenvolupar molt més perquè són molt cafes i no poden estudiar diversos recpetors cel·lulars alhora, fent que el seu ús també requereixi molt de temps.
L’origami d’ADN, una solució pel futur
Com a alternativa, aquests investigadors han fet servir un mètode anomenat “origami d’ADN”, que permet fer servir molècules d’ADN com a material per construir estructures en 3D en formes predefinides i que, durant els darrers 10 anys, ha permès avenços molt importants en el camp de la nanotecnologia.
Gràcies a aquesta tecnologia, es va dissenyar un nanorobot de tres estructures d’origami i d’una mida compatible amb una cèl·lula humana, capaç d’exercir i controlar forces d’un piconewton amb una precisió que era impossible fins ara. Els investigadors van aconseguir dirigir el robot cap a les cèl·lules i aplicar força als mecanoreceptors de la seva superfície per activar-los. Així, es va comprovar que aquesta eina pot ser molt útil per investigar els mecanismes més bàsics de la biologia.
