Després de moltíssimes proves al laboratori que mostraven les grans virtuts de l’editor genètic CRISPR per reparar mutacions perilloses, la revista ‘The New England Journal of Medicine’ ha publicat un article on s’explica com, per primera vegada, aquesta eina ha estat injectada directament a la sang de pacients amb una malaltia congènita molt greu. Segons els primers resultats, en tres d’ells gairebé s’ha aconseguir aturar la producció d’una proteïna tòxica als seus fetges. Tot i que encara és aviat per afirmar categòricament l’èxit del tractament amb CRISPR per curar aquest mal, anomenat amiloidosi hereditària per transtiretina, les primeres dades indiquen que podria tenir efectes beneficiosos per a tota la vida amb només una aplicació de l’editor genètic. Uns resultats prometedors i que apunten al que podria ser un salt de gegant en la medicina.
El gran repte de l’ús de CRISPR en humans, especialment en injeccions directament a la sang, és aconseguir que l’edició es faci als llocs indicats. En aquest cas, es volia desactivar un gen mutat que fa que les cèl·lules del fetge creïn còpies mal plegades d’una proteïna anomenada transtiretina, que s’acumula als nervis i al cor causant dolor, entumiment i problemes cardíacs. És una malaltia poc comuna i hi ha un medicament que la pot estabilitzar, però curar-la podia ser una bona demostració per al tractament de CRISPR injectable. A més, aquest assaig també és molt important en el desenvolupament de tractaments amb ARN missatger, és a dir, amb instruccions per a la creació de proteïnes a l’interior de les cèl·lules com les que s’injecten en algunes vacunes contra la Covid-19. En aquest sentit, sembla que totes dues tècniques, l’edició genètica amb CRISPR i l’ús d’ARN missatger, s’apropen cada vegada més.
L’ús del CRISPR per curar malalties genètiques ha estat provat en diverses formes durant els darrers anys, com ara la modificació de cèl·lules de la medul·la òssia de donants per curar l’anèmia falciforme o fins i tot la SIDA o bé el tractament d’una de les formes més habituals de ceguesa infantil. A banda, i de moment només en organoides cultivats al laboratori, fins i tot s’ha aconseguit curar la fibrosi quística. Ara bé, fer servir el CRISPR injectant-lo directament a la sang i aconseguir que es produeixi l’edició genètica desitjada al teixit o l’organ indicats era molt més complicat. A l’assaig, quatre homes i dues dones d’entre 46 i 64 anys amb amiloidosi per transtiretina van rebre una injecció de lípids que contenia dos ARN missatgers diferents: un amb la proteïna que talla l’ADN i un altre que la dirigeix al gen que codifica la segregació de transtiretina. Un cop fet el tall, les cèl·lules el reparen però no ho fan prou bé i el gen queda desactivat.
Al cap de vint-i-vuit dies, els tres homes que havien rebut les dosis més altes del tractament havien reduït els seus nivells de transtiretina entre un 80% i un 96%, igualant o superant la reducció del 81% del patirisan, el medicament que es fa servir habitualment per controlar aquesta malaltia. Uns resultats molt prometedors encara que els símptomes encara puguin trigar mesos a remetre. Tot i això, cal tenir en compte la possibilitat d’efectes no desitjats, com ara que el CRISPR hagi fet talls en punts equivocats de l’ADN, però sembla que dur l’ARN missatger encapsulat en lípids és més segur que fer-ho a l’interior de virus, com s’ha provat en altres ocasions. A l’espera del que pugui passar en el futur, aquests resultats són una molt bona notícia per a la medicina i per a les persones que pateixen desenes i desenes de malalties genètiques arreu del món.
