La NASA continua treballant en el desenvolupament d’un coet nuclear per tal que el viatge de la Terra a Mart sigui molt més ràpid que amb un mitjà de transport ‘convencional’. Si un coet amb combustible líquid triga entre set i vuit mesos a cobrir la distància que ens separa del Planeta Roig, aquesta nova proposta podria reduir aquest temps en com a mínim un terç.
El passat mes de gener, l’agència espacial nord-americana ja va anunciar que col·laborava amb l’Agència de Projectes de Recerca Avançats de Defensa (DARPA) per crear un coet amb combustible nuclear per a viatges de llarga distància. L’objectiu, més enllà d’estalviar temps, és reduir la durada de l’exposició dels astronautes a la radiació de l’espai i donar més flexibilitat a les missions.
Un reactor de fissió per alimentar el coet
Ara, pocs mesos després, coneixem alguns detalls més sobre aquest projecte tan important per al futur de l’exploració de l’espai. DARPA està desenvolupant un coet de propulsió nuclear termal que han anomenat DRACO (Coet de Demostració per a Operacions Cislunars Àgils) i que fa servir la gran quantitat de calor que genera un reactor de fissió per convertir un propulsant líquid en gas i fer-lo passar per una tovera per generar moviment.
Aquest sistema, segons la NASA, és com a mínim tres cops més eficient que on coet químic i crea més empenta. Això també vol dir menys necessitat de combustible, que vol dir més espai de càrrega a la nau per a qualsevol necessitat, des d’equipament científic fins a aliments o fins i tot materials de construcció per a l’establiment d’una colònia a Mart. Així doncs, podria ser tota una revolució pel que fa a les possibilitats de l’exploració de l’espai tant en temps com en logística.
Les proves es faran a l’espai tot i que es considera una tecnologia segura
El DRACO, d’altra banda, tot i ser un propulsor amb energia nuclear, farà servir urani d’enriquiment baix, i no pas l’urani d’enriquiment alt que es fa servir en armament, de manera que es pot considerar una tecnologia si més no relativament segura. No obstant això, les proves d’aquest coet, que es creu que podrien tenir lloc el 2027, no es faran a la Terra sinó directament a l’espai, per evitar les pitjors conseqüències d’un accident que, sembla, consideren poc probable però en cap cas impossible.
Si tot surt bé, la propulsió nuclear podria ser un salt endavant molt important per a l’exploració de l’espai. A més de reduir els riscos per a la salut que suposa l’exposició a la radiació de l’espai, reduir el temps de viatge també seria un alleujament per a la pressió psicològica dels astronautes, que han de passar tot el trajecte tancats en espais molt petits, tant en l’anada com en la tornada.
Recuperant un antic somni
Aquesta tecnologia, de fet, no és nova, si més no com a concepte. Els primers esbossos ja es van fer durant els anys 60 i 70 però, després dels accidents nuclears de Three Mile Island, als Estats Units; i de Txernòbil, a la Unió Soviètica, la mala premsa que va rebre l’energia nuclear va fer abandonar el projecte. Ara, però, aquesta idea s’ha reprès i sembla que, finalment, es durà a bon port.
