Una nova model predictiu, presentat a la revista ‘Science Advances’, pot ajudar a predir quines persones canviaran d’opinió sobre assumptes científics si se’ls proporciona informació i proves de que estan equivocades. Dos investigadors de l’Institut Santa Fe (Estats Units) han creat aquest marc de treball que permet calcular el nivell de dissonància o d’incomoditat mental que sent una persona quan té sensacions contradictòries sobre un tema en concret.
Una prova amb els transgènics i les vacunes
Els creadors d’aquest algoritme s’han basat en estudis anteriors per crear un model de canvi de creences que integra les conviccions morals i socials en un entorn on 20 creences interactuen alhora. Les proves de la seva efectivitat es van fer en un grup de gairebé 1.000 persones que es mostraven com a mínim escèptiques pel que fa als aliments trangènics i les vacunes pels infants, calculant quins d’ells podien canviar d’opinió si se’ls mostraven proves sòlides del seu error.
Als participants se’ls va mostrar un missatge explicant quin és el consens científic sobre la modificació genètica i les vacunes. Els qui d’entrada tenien molta dissonància en la seva xarxa de creences tenien més probabilitats de canviar d’opinió després de veure el missatge, però no necessàriament en el sentit del missatge. A l’altra banda, les persones amb poca dissonància no van canviar gaire la seva opinió després de ser informats.
La dissonància mental, la clau del canvi d’opinió
L’explicació de la incomoditat mental, diuen els investigadors, és la següent: “si creus que els científics són inherentment de fiar però la teva familia i els teus amics et diuen que les vacunes no són segures, això et crearà una dissonància”. En canvi, “si ja eres bastant contrari al menjar modificat genèticament o a les vacunes d’entrada, només et mouràs més en aquella direcció quan rebis més informació, fins i tot si aquest no era l’objectiu”.
Una nova eina per a la comunicació científica
Tot i que ara passa per poc menys que una curiositat, aquesta investigació pot tenir conseqüències importants a l’hora d’afinar la comunicació científica al públic en el futur. D’una banda, es pot voler dirigir la informació a persones que ja mostren una certa dissonància, però això també crea el perill que aquesta es redueixi en el sentit erroni. En el futur, aquesta recerca es vol ampliar per veure si es pot aprendre més sobre per què algunes persones trien el camí incorrecte per reduir la dissonància.
