MonPlaneta
Intel·ligència artificial per reduir el dolor de l’artrosi i altres mals

El treball de final de màster d’una investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya ha estudiat l’ús de la intel·ligència artificial (IA) per reduir el dolor de l’artrosi i altres mals i lesions musculoesquelètiques, que són la causa d’uns deu milions de consultes a professionals sanitaris de tot l’Estat cada any. En aquest projecte per al màster universitari de Salut Digital (E-health), Liubov Adrover Kirienko ha analitzat l’impacte d’aquesta tecnologia aplicada a la rehabilitació musculoesquelètica, quin efecte té sobre la simptomatologia, quina funcionalitat pot tenir en el dia a dia i la qualitat de vida dels pacients i quin ús se’n pot fer per educar i capacitar els pacients en l’autogestió de la malaltia.

Un problema molt estès i que consumeix molts recursos

Les lesions musculoesquelètiques són una part important de les consultes d’atenció primària, especialment les degeneratives, com l’artrosi, que afecten persones de més edat i poden generar dolor crònic i limitacions en la mobilitat, reduint la qualitat de vida. Això, a més, suposa una despesa molt elevada pel sistema sanitari, i és per això que Adrover va voler descriure “les limitacions i potencialitats” de la IA en la rehabilitació musculoesquelètica i quin impacte tindria en aquest consum de recursos.

ACN
Els problemes musculoesquelètics causen una part molt important de les consultes d’atenció primària | ACN

Les dades afirmen que prop del 40% de pacients de l’atenció primària pateixen dolor crònic, i la prevalença de l’artrosi és d’un 30% en la població general, una xifra que puja al 80% en els majors de 65 anys. Generalment, el tractament principal i no quirúrgic d’aquests problemes és l’exercici físic, una teràpia de rehabilitació pautada. Aquests serveis, però, pateixen una sobrecàrrega, amb llistes d’espera molt llargues i saturació dels gimnasos.

Una ajuda que pot ser molt útil

Això empitjora la qualitat assistencial, i per això Adrover apunta que cal “capacitar l’atenció primària” per resoldre aquestes patologies quan són “de baixa complexitat” i “empoderar el pacient” en la gestió del seu trastorn. D’aqusesta manera es podria millorar la salut musculoesquelètica de la població alhora que es redueix la càrrega assistencial, i la IA adaptada podria ajudar-hi, prescrivint programes de rehabilitació sense supervisió d’un professional sanitari i, fins i tot, reduint el dolor i la simptomatologia d’aquestes patologies.

En els casos menys greus una IA podria fer la feina de manera còmoda i senzilla per a tothom

Amb la IA “ens podríem plantejar fer tractaments de rehabilitació en àmbits sanitaris no especialitzats”, explica Adrover. Així, si un CAP no té servei de rehabilitació, el pacient podria accedir a un programa després de la visita del metge de capçalera sense esperar a ser derivat i passar per la llista d’espera. Això, és clar, en els casos menys greus, on el més important és l’educació del pacient i els exercicis terapèutics, sense assistència física.

Una millora a molts nivells

Actualment, a l’àmbit espanyol ja hi ha algunes aplicacions per a la rehabilitació que fan servir la IA per millorar la qualitat de vida dels pacients i donar suport al sistema sanitari, però tenen algunes limitacions. Per norma general, se centren en el diagnòstic o l’ajuda al professional sanitari per prescriure programes d’exercicis a partir d’una biblioteca de vídeos o per seguir l’evolució de cada pacient. Així no hi ha intervencions per a la prescripció i creació de programes de rehabilitació de manera autònoma i sense la intervenció humana.

Una eina com aquesta també podria ajudar la població a fer-se més conscient de les cures que necessita | Stockvault

Per a Adrover, implementar la IA adeqüadament podria millorar l’accés a la rehabilitació i estalviar desplaçaments, millorant la compatibilitat amb l’horari laboral i ampliant l’oferta en centres sense servei especialitzat. A més, afirma Adrover, la IA pot “empoderar el pacient en l’autocura” amb l’educació, la capacitació i la instrucció d’exercicis terapèutics alhora que descarrega els serveis especialitzats, es redueixen les llistes d’espera i les ràtios de pacients i fisioterapeutes, millorant la qualitat assistencial en tots els punts.

L’ideal, però, seria no dependre de la tecnologia

“La IA pot ser una eina d’ajuda en situacions de falta de recursos”, diu l’autora del treball, però també adverteix que “no hem d’oblidar que la situació ideal seria no dependre de la tecnologia per donar una bona atenció sanitària”. Tot i els beneficis de la IA, no hem d’oblidar altres aspectes del sistema sanitari per aconseguir que sigui més eficaç i eficient ni tampoc augmentar la prevenció, la conscienciació, l’educació i la facilitació de les eines perquè tothom es pugui cuidar tan bé com sigui possible.

Més notícies
Una intel·ligència artificial ha aconseguit escriure resums d'articles científics que són pràcticament iguals que els reals | PIXNIO

Una intel·ligència artificial derrota els científics al seu propi joc

El 'chatbot' aconsegueix escriure resums d'articles d'investigació gairebé indistingibles dels reals
:  - Mobile
Maxpixel

Una intel·ligència artificial prediu les properes drogues de disseny

Diverses agències policials ja fan servir aquest mètode per avançar-se als laboratoris clandestins i els narcotraficants
:  - Mobile
Stuart Russell en una imatge d'arxiu

Un expert en intel·ligència artificial la troba un “perill extrem”

Stuart Russell ho ha afirmat en una entrevista a la BBC com a ponent d'un cicle de conferències sobre la matèria
:  - Mobile
Gràcies a Ithaca, textos grecs antics poden ser identificats i completats amb molta més facilitat | DeepMind

Una intel·ligència artificial data, desxifra i localitza textos antics

Aquesta eina de DeepMind fins i tot pot ajudar els historiadors a completar inscripcions parcialment perdudes
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa