Un equip de físics alemanys ha ideat un mètode per escriure sobre l’aigua i altres fluids. En un article publicat a la revista ‘Small’, expliquen com una microesfera de bescanvi iònic es pot fer servir com si fos una mena de bolígraf, fent servir el mateix principi bàsic amb què funcionen la majoria de mètodes d’escriptura clàssics.
Un mecanisme emprat des de fa milers d’anys
L’escriptura i el dibuix són tècniques extraordinàriament antigues i que inclouen la talla, el gravat i, és clar, també l’escriptura i la impressió amb tinta, a més de mètodes més nous. En el cas dels sistemes clàssics, es basen en tallar una línia o bé dipositar la tinta. En les superfícies sòlides, les forces intermolecular ajuden a les figures que es dibuixen a mantenir la forma, però en les superfícies submergides en fluids és molt més difícil. No obstant això, s’han creat maneres perquè els submarinistes puguin escriure en ‘pissarres’ sota l’aigua.

Una nova tècnica
Tot això, per, encara requereix un substrat. En aquest cas, en canvi, el que han fet els investigadors és crear una manera d’escriure directament damunt del fluid. Una tècnica que requereix contrarestar la dispersió ràpida de les línies dibuixades i també un ‘bolígraf’ minúscul que no creï gaires turbulències mentre es mou pel líquid.
La solució que han trobat és posar la tinta directament a l’aigua i fer servir una microesfera de bescanvi iònic, d’entre 20 i 50 micres de diàmetre, perquè no generi aquestes turbulències en moure’s. Alterant el pH de l’aigua i atraient-hi partícules de tinta, aconsegueix escriure lletres a l’aigua movent-se i fent que s’acumulin seguint la seva trajetòria.
Una prova de concepte
Aquest avenç, recorden els científics, és només una prova que és possible escriure a l’aigua, i ells mateixos admeten que es troba en una fase molt preliminar. No obstant això, creuen que el seu mètode pot permetre reproduir qualsevol tipus d’escriptura que es basi en línies contínues i, fins i tot, que es podria aconeguir separar les lletres i les paraules encenent i apagant el bescanvi d’ions quan sigui necessari i també esborrar i/o corregir errades d’escriptura. A més, fent servir tintes sensibles a la llum ultravioleta, també es podria fixar l’escriptura durant més temps.