Un equip d’investigadors de la Universitat de Lund, a Suècia, ha estudiat les ales dels ocells i n’ha creat de robòtiques i amb plomes amb l’objectiu de desenvolupar drons que volin millor. La manera com les aus les pleguen en el moviment ascendent, sembla, pot ser la clau d’una gran millora en la propulsió i l’eficiència d’aquests aparells, segons expliquen en un article a ‘Advanced Intelligent Systems’.
El sistema més eficient per a volar
Plegar les ales, de fet, no és un tret exclusiu dels ocells. Els dinosaures voladors, que van evolucionar de manera independent, també van desenvolupar aquest mateix tret perquè és molt més eficient, i és per això que els animals voladors més grossos i que volen millor que existeixen a dia d’avui també els tenen, en el que s’anomena evolució convergent. Tot plegat pot ser molt útil a l’hora de crear aparells voladors que funcionin igual, però per fer-ho cal estudiar les diverses maneres de batre les ales.

És per això que els investigadors han creat aquesta ala robòtica amb plomes, perquè es mogui igual que la d’un ocell però també d’algunes maneres que no poden. Així, mesurant el seu rendiment en un túnel de vent, s’ha mirat de trobar quina és la manera com el moviment afecta el vol. Si estudis anteriors havien mostrat que els ocells baten les ales de manera més horitzontal quan volen lent, aquest mostra que ho fan perquè, tot i que costa més energia, fa més fàcil crear forces que els permetin propulsar-se i mantenir-se a l’aire.
Un estudi que ajuda diversos camps
Els drons podrien fer el mateix per augmentar el rang de velocitats a què poden volar. És una de les conclusions a què ha arribat aquest treball, que permet respondre preguntes que serien impossibles si s’hagués d’observar els ocells volant, ja que veure què poden fer les seves ales està limitat als usos que en donen, encara que en tinguin més.
A banda del desenvolupament d’ales, els resultats d’aquest treball també poden servir en altres àmbits, com ara entendre millor els efectes del canvi climàtic i les variacions en la disponibilitat del menjar en les migracions de les aus.