MonPlaneta
Cinc grans avenços tecnològics inspirats en la natura

Quan volem trobar una solució als nostres problemes, si més no pel que fa a la tecnologia, sempre és bona idea mirar la natura. Si els animals i les plantes han tingut milions d’anys per adaptar-se als reptes a què s’enfrontaven, nosaltres poden observar-los per superar-ne de semblants. En un article publicat a ‘The Conversation’, el professor Amin Al-Habaibeh, de la Universitat Nottingham Trent (Anglaterra), llista cinc exemples icònics de l’anomenada ‘bioinspiració’, agafar la natura com a model.

1 – Navegació

És ben sabut que els ratpenats fan servir l’ecolocalització per moure’s en la foscor. Emeten sons i ones ultrasòniques i, amb el temps i la magnitud del seu retorn, creen mapes en tres dimensions del seu voltant. Al nostre món, un exemple inspirat en els ratpenats són els sensors que detecten els obstacles quan conduïm fent marxa enrere. La direcció i la distància d’aquests obstacles, de fet, es calculen emetent ultrasons que hi reboten. A més, també s’han proposat tecnologies semblants per ajudar persones que tenen problemes de visió eliminant el risc que xoquin amb res.

Un picot de bec d'ivori en una de les darreres fotografies que es va poder fer de l'espècie | Wikimedia Commons
Un picot de bec d’ivori en una de les darreres fotografies que es va poder fer de l’espècie | Wikimedia Commons

2 – Eines de construcció

Els picots colpegen la superfície dels arbres per buscar-hi aliment, construir nius i també com a part del ritual d’aparellament. Algunes eines de construcció, com els martells pneumàtics o els trepants, imiten el seu bec fent servir una freqüència semblant, d’entre 20 i 25 Hz. Aquesta vibració, però, pot fer mal els seus operaris. És per això que també s’estan investigant els mecanismes de protecció que tenen aquestes aus per tal d’evitar aquests problemes. A més, la mateixa idea també és a la base d’algunes estructures d’edificis pensades per absorbir vibracions.

3 – Disseny d’edificis

Les petxines són mol·luscs amb una superfície externa arrugada, una forma en ziga-zaga que sóna més resistència a la seva closca davant la pressió de l’aigua. Aquest és l’origen del paper corrugat que trobem, per exemple, a l’interior de les capses de cartró. Més enllà d’això, però, aquest concepte s’ha aplicat a la construcció d’edificis, ja que la forma de les closques també els permet suportar càrregues importants. Aquesta manera de repartir el pes que suporta l’estructura ha inspirat el disseny de molts edificis al llarg de la història.

El tauró d'esculls del Carib ha experimentat recuperacions increïbles a les zones on s'han prohibit algunes formes de pesca | Wikimedia Commons
El tauró ha evolucionat durant desenes de milions d’anys per oferir el mínim de resistència a l’aigua | Wikimedia Commons

4 – Aerodinàmica

Les aletes dorsals dels taurons els ajuden a estabilitzar-se i a crear una àrea de baixes turbulències al voltant, a més de fer més eficient el seu desplaçament cap endavant. Aquest tret, que va aparèixer fa desenes de milions d’anys –els taurons són animals molt antics– ha estat aprofitat pels transports a motor fabricats pels humans. Els cotxes, per exemple, especialment els de curses, tenen alerons per reduir les turbulències i millorar l’estabilitat quan giren.

Els avions, d’altra banda, també s’han inspirat en animals, en aquest cas els mussols, que fan servir les ales com a sistemes de suspensió i que, canviant la posició, la forma i l’angle, també els permeten reduir les turbulències mentre volen.

5 – Velcro

Finalment tenim el velcro, un sistema de subjecció adherent que poden trobar pràcticament a tot arreu i que es basa en una planta, la cospinera, que té unes punxes que s’enganxen molt fàcilment a la roba i que l’ajuden a transportar les seves llavors. Aquestes punxes, que són com petits ganxos, s’adhereixen als teixits o al pèl, un procés que el velcro replica per tal de subjectar qualsevol peça de roba o unes sabates.

Més notícies

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa