Vanuatu vol la protecció del Tribunal Internacional de Justícia davant del canvi climàtic

La república oceànica considera insuficient l'ajuda que reben els països en vies de desenvolupament

La República de Vanuatu, formada per diversos arxipèlags a Oceania, enmig de l’oceà Pacífic, vol que el Tribunal Internacional de Justícia decideixi quins drets tenen els seus habitants a l’hora de ser protegits del canvi climàtic. Dissabte, davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, el primer ministre del país, Bob Loughman, va demanar a la comunitat internacional que intensifiqués els seus esforços per frenar la deriva que han pres els esdeveniments, advertint, a més, que “s’escapen cada vegada més del control dels governs nacionals”.

“Especialment per a nosaltres i pels altres estats insulars en vies de desenvolupament, les nostres amenaces més grans són globals”, va afirmar, en referència també a la pandèmia de Covid-19. “Per tant”, va reblar, “les nostres solucions també han de ser globals”. Així doncs, Vanuatu, amb una població aproximada de 250.000 persones repartides en 17 de les 82 illes que conformen el país, demanarà al Tribunal Internacional de Justícia que faci pública la seva opinió sobre el dret que tenen a ser protegit del canvi climàtic ja que, segons un comunicat del govern, “els nivells actuals d’acció i ajuda als països en vies de desenvolupament, dins els mecanismes multilaterals, són insuficients”.

Iririki, a Vanuatu | Philip Capper / Flickr

Aquesta decisió del país oceànic arriba quan s’apropa la cimera climàtica COP26, que tindrà lloc a Glasgow (Escòcia) el proper mes de novembre, i la petició al Tribunal Internacional de Justícia es basa en la seva autoritat no només de “dirimir d’acord amb la llei internacional disputes legals enviades pels estats” sinó, també, “de donar opinions i recomanacions en qüestions legals”. Dur el canvi climàtic al tribunal més important del món podria ser, segons el resultat que se n’obtingui, una passa molt important a l’hora d’aconseguir que ningú no es quedi enrere a l’hora de frenar i adaptar-nos-hi. Una necessitat global que, per a alguns països, és pràcticament l’única opció que tenen per tal de continuar existint.

Nou comentari