AEls boscos mediterranis viuran un declivi significatiu si l’augment de la temperatura mitjana és manté sobre els dos graus. Però si puja per sobre, fins i tot les espècies acostumades a la sequera, com l’alzina o el pi blanc, es veurien compromeses. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi amb participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre Tecnològic Forestal (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL). És la primera revisió sistemàtica i quantitativa dels potencials impactes del canvi climàtic sobre la provisió de serveis ecosistèmics i el risc d’incendi a la mediterrània. Apunta també que amb una pujada per sobre dels dos graus, els indicadors sobre incendis i altres riscos augmentarien un 64%.
Aquests indicadors utilitzats per extraure aquest percentatge són molt diversos i inclouen el ‘Fire Weather Index’, el número d’hectàrees cremades, el número de dies amb risc elevat de foc, el número de jornades amb sequeres prolongades i altres riscos relacionats amb el clima, entre molts d’altres. L’article publicat a ‘Global Change Biology’ forma part d’un informe més ampli impulsat per l’equip de coordinació del projecte MedECC, amb la voluntat d’avaluar les conseqüències de l’escalfament global i altres factors de canvi sobre els serveis ecosistèmics a la Mediterrània.
La investigadora Alejandra Morán ha explicat que la Mediterrània s’escalfa de mitjana un 20% més ràpidament que la temperatura mitjana global. La seva realitat geogràfica, un mar petit i tancat, condiciona l’increment dels riscos d’incendi vinculats al clima d’aquesta zona. L’augment de sequeres a la conca Mediterrània té moltes possibilitats de transformar els boscos. En la línia d’ajudar a identificar escenaris possibles, el treball fa una aproximació quantitativa relacionada amb els serveis que proporcionen els boscos. Entre aquests hi ha com pot afectar el canvi climàtic a la provisió de fusta o a la producció de bolets.
La tasca dels investigadors ha suposat revisar els 78 treballs publicats fins ara sobre aquesta qüestió, avaluant les prediccions actuals i futures dels boscos respecte a la seva capacitat d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. La pregunta que l’article busca contestar és si els treballs que avaluen la provisió de serveis a futur detecten la diferència de comportament possible per sobre i per sota dels dos graus de temperatura. I quina situació s’esbossa si no es manté aquest creixement per sota d’aquest límit.
