Tractar la fusta per fer-la més resistent i que alhora capturi diòxid de carboni de l’atmosfera pot ser una gran ajuda a l’hora de combatre l’escalfament global, especialment la part de què és responsable el sector de la construcció. És precisament això el que proposa un equip d’investigadors de la Universitat Rice, als Estats Units, en un article publicat a la revista ‘Cell Reports Physical Science’. Allà, a més, afirmen que el mètode que han desenvolupat és energèticament eficient i que podria escalar-se per produir aquest tipus de fusta a gran escala.
La petjada de carboni de la construcció, un gran problema
La petjada de carboni dels materials dels edificis, especialment l’acer i el ciment, és un dels grans problemes a què ens enfrontem a l’hora de frenar el canvi climàtic. Així doncs, el desenvolupament d’alternatives sostenibles és una necessitat urgent, i de fet durant els darrers anys s’han multiplicat els estudis i les propostes en aquest sentit.
En aquest cas, el que proposen els científics de Rice és incorporar a la fusta molècules d’un material cristal·lí i porós que té la propietat de capturar diòxid de carboni. Així, un material que ja és de per sí sostenible i renovable, i que captura carboni en la seva producció, podria ser alhora més resistent i contribuir encara més a combatre l’escalfament global.
Un tractament innovador per a la fusta
La fusta té tres components principals: la cel·lulosa, l’hemicel·lulosa i la lignina. El primer pas d’aquest tractament és eliminar la lignina mitjançant un procés senzill i que fa servir productes químics respectuosos amb el medi ambient. Després, fent servir peròxid d’hidrogen, s’elimina l’hemicel·lulosa. Finalment, la fusta resultant es submergeix en una solució amb micropartícules d’una xarxa metàl·lica-orgànica (MOF) anomenada CALF-20.
Les MOF són materials molt emprats per la seva capacitat de capturar molècules de CO2 als seus porus, i és per això que són prometedores com a part de les noves tecnologies de captura de carboni. A més, es poden combinar fàcilment amb la cel·lulosa. El problema més habitual, a més, és que es degraden, especialment en exposar-les a la humitat, però precisament la CALF-20 no té aquest problema, sinó que és molt versàtil i molt resistent alhora.
Una alternativa prometedora
És per això que, combinada amb la fusta, pot resultar en un material estructural alternatiu al ciment o l’acer que és molt més ‘verd’ tant en la seva producció com per la seva capacitat de retirar CO2 de l’atmosfera. El pas següent, ara, és estudiar a fons aquests processos de captura de carboni i el seu abast. A més, també caldrà estudiar les possibilitats de dur a terme aquest procés a gran escala, no tant perquè sigui físicament possible sinó per establir la viabilitat comercial del material en comparació amb els que es fan servir habitualment.
