El vicepresident d’Ecologia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Eloi Badia, ha anunciat un “salt d’escala” en energies renovables: el 2030, els ajuntaments metropolitans seran neutres en carboni en el seu consum energètic. L’AMB, com a zona amb més demanda elèctrica del país, fa anys que desplega un programa d’instal·lació de renovables amb un èmfasi especial en la solar fotovoltaica.

L’ens metropolità té les competències d’aquest àmbit des de 2010, un “fet diferencial”, segons Badia, que li permet actuar per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. El 2018, el Pla Clima i Energia va marcar una estratègia centrada en l’impuls de les renovables, mesures d’estalvi i eficiència i adaptació al canvi climàtic. El 2020 es va anar un pas més enllà: el Programa Marc d’Actuacions en Energia i Clima (PMEC) va concretar les actuacions en aquest sentit. Així és com s’ha arribat a l’Objectiu 2030 de l’AMB: que els ajuntaments generin la seva pròpia energia. Edificis consistorials, poliesportius, escoles, biblioteques, enllumenat… un repte majúscul respost amb un pla de gran envergadura.

Instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l'equipament esportiu l'Illa Esportiva de Castellbisbal | AMB
Instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l’equipament esportiu l’Illa Esportiva de Castellbisbal | AMB

Un projecte molt ambiciós

El territori, explica Anna Romero, cap d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental, és “massa dens” per posar plaques a terra, i s’està fent un esforç “molt important”, entre d’altres, en instal·lacions a les cobertes dels edificis. L’objectiu 2018-2023 és que la generació total arribi a 22MW, equivalents al consum de 9.000 llars. Per fer-ho, s’executaran 215 projectes a edificis públics, 140 en cobertes, amb una inversió de 26 milions d’euros. Tot plegat, explica Gil Lladó, cap de l’Oficina de Transició Energètica, converteix l’AMB en l’administració líder a l’Estat en aquest aspecte, per davant dels altres ajuntaments i diputacions. A dos anys de la fi d’aquest termini, la generació se situa en 16MW, amb 20 projectes completats.

Segons els càlculs de l’Observatori Metropolità de l’Energia, que gestiona les dades dels 3.000 edificis i 4.000 quatres d’enllumenat metropolitans, les cobertes poden generar 50MW, la meitat dels 100MW necessaris. Per això s’estudien altres opcions, com les marquesines o l’aprofitament de les pèrgoles. Els vials de les grans infraestructures també són una oportunitat, i l’AMB treballa per avançar en aquest sentit. A més, també ha posat en marxa un projecte pilot de generació agrovoltaica, és a dir, a camps de conreu.

Vista aèria de l’EDAR de El Prat de Llobregat | AMB

Un aspecte important, apunta Lladó, és que la generació és a prop dels punts de consum. En el debat territorial, l’AMB vol “limitar les externalitats negatives” de la transició energètica. Per això, recorda Lladó, les inversions en instal·lacions de tractament d’aigües són molt importants: “són molt aprop d’on es consumeix l’energia i tenen un potencial enorme”. Amb les inversions actuals, però, ja se’n cobrirà un 90% del potencial. “Tenim els deures fets”, conclou, “no podem fer gaire més per convertir-les en instal·lacions verdes”.

Cobertes, fotolineres i instal·lacions biosolars

Pel que fa a les cobertes, les escoles són molt importants, no només energèticament sinó també “a nivell de projecte pedagògic”. És per això, explica Lladó, que s’estan prioritzant. A més de les plaques, s’hi han instal·lat pantalles perquè els alumnes vegin les dades en temps real i facin preguntes que els docents els puguin respondre. Una aposta que, afirmen des de l’AMB, ha tingut una acollida molt bona. Més enllà de les cobertes, un dels puntals són les fotolineres, pèrgoles solars amb punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Situades en aparcaments dissuasius, que promouen el canvi al transport públic per entrar a la ciutat de Barcelona, permeten omplir la bateria amb entre 2 i 6 hores.

La nova fotolinera bidireccional de Molins de Rei  | Àrea Metropolitana de Barcelona
La fotolinera bidireccional de Molins de Rei | Àrea Metropolitana de Barcelona

En destaquen les bidireccionals: a més de carregar les bateries, permeten que aquestes donin electricitat als edificis. Un projecte que va arrencar fa tres anys i que compta amb tres estacions. Per a Lladó, “són molt rellevants perquè permeten integrar la intermitència de les renovables i la demanda”. Durant els pròxims anys s’instal·laran fins a 17 generadors més d’aquest tipus. A més, també es treballa en les anomenades “cobertes biosolars”: fotovoltaica i infraestructura oberta urbana combinades per maximitzar els beneficis per a la ciutadania. Aquests projectes pilot, remarca Lladó, “són molt petits però valen la pena” pel seu potencial.

Tot plegat, apunta Romero, també serà una font d’ocupació. En aquest sentit, el PMEC no s’ocupa només de la generació a edificis públics: també té una línia d’impuls de l’energia fotovoltaica al teixit industrial i als particulars, de manera “més incipient”, en forma de “comunitats energètiques”. Aquest darrer projecte, però, cal que sigui trasposat a la normativa espanyola abans de posar-se en marxa de manera definitiva.

Instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l'escola Tiana de Ripollet | AMB
Instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l’escola Tiana de Ripollet | AMB

Part de l’origen de les inversions d’aquest projecte prové del Conveni FEDER, que la Generalitat de Catalunya i l’AMB van signar l’any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans dins del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020 per a àmbits com les smart cities, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica o la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural. A més, també hi ha aportacions del Pla de Sostenibilitat de l’AMB i també amb les inversions vinculades al tractament d’aigües i residus, pròpies de l’Agència Catalana de l’Aigua.

El responsable de Transició Energètica de l’AMB espera incrementar-les de cara al 2023. D’una banda amb fórmules públicoprivades, d’on esperen aconseguir uns 5 milions d’euros. Aquesta estratègia, afirma, és “interessant” perquè les inversions tenen un retorn i és bo que es puguin pagar amb fons privats, deixant que el diner públic vagi a projectes on el retorn econòmic no és tan clar, com ara les polítiques estrictament socials. D’altra banda, l’AMB també espera aconseguir uns 7 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation. Amb els 38 milions d’euros totals, esperen que la generació amb energia solar arribi als 36MW. A això, és clar, s’hi haurien de sumar les actuacions d’altres administracions, com les que facin els ajuntaments o la Generalitat.

Lladó valora molt positivament aquests plans i considera que l’AMB es troba en una “conjuntura molt favorable”. Una situació que, conclou Eloi Badia, estan “preparats per aprofitar”.

Nou comentari