La revolució de l’alimentació blava podria combatre alhora el canvi climàtic i la fam al món

Un estudi a fons dels aliments aquàtics descobreix el gran paper que poden jugar en una alimentació més sana, sostenible i justa

Una anàlisi a fons del sector del menjar aquàtic ha mostrat que tant la pesca com l’aqüicultura poden jugar un paper essencial en aconseguir dietes sanes, sostenibles i justes a tot el món. Cinc estudis diferents, publicats a la revista ‘Nature Food’, mostren les grans oportunitats que es poden aprofitar per acabar amb la malnutrició, reduir l’empremta ambiental de l’alimentació i crear llocs de treball.

Els projectes calculen que la demanda global de “menjar blau” es duplicarà d’aquí al 2050 i que, en comptes d’incrementar les captures, l’oferta vindrà de l’aqüicultura. A més, la inversió en innovació podria augmentar el consum, duent menjar més barat a molts indrets del món. Els càlculs afirmen que incrementar l’oferta un 8% (15,5 milions de tones) faria caure els preus i reduir la malnutrició en 166 milions de persones. A més, el menjar blau acostuma a ser més nutritiu que el terrestre i té un gran potencial pel que fa a la sostenibilitat. Per exemple, una truita té 19 cops més àcids grassos omega-3 que un pollastre, les ostres i els musclos tenen 76 cops més vitamina B-12 i cinc cops més ferro, i les carpes tenen 9 vegades més calci. Així, si s’aconseguís fer aquests aliments més barats, es reduiria el consum de carn i lactis i tindria efectes molt importants en la salut de les persones, especialment en la de les dones.

Piscifactoria  | Wikimedia Commons
Piscifactoria | Wikimedia Commons

A més d’això, la majoria d’espècies que es produeixen a l’aqüicultura, com ara el salmó, els silurs o les carpes, tenen una empremta de carboni semblant a la dels pollastres, la carn terrestre amb menys impacte ambiental, i les sardines, les anxoves, els bivalves i les algues tenen emptemtes encara més petites i que es podrien reduir més, també en altres espècies. A més, els ecosistemes marins més amenaçats pel canvi climàtic normalment són a les zones on són més necessaris per a les persones i on tenen menys capacitat de resposta i adaptació. Aquests canvis, doncs, podrien ser una ajuda per a milions de persones arreu del món.

Els estudis, doncs, posen de relleu els importants beneficis de l’economia blava en l’alimentació, la sostenibilitat, l’economia i el medi ambient, i reclamen una acció valenta dels polítics per impulsar-la i, també, perquè els seus beneficis arribin a totes les capes de la societat. D’aquí nou anys, els objectius de l’Agenda 2030 hauran d’haver-se implementat i, per tant, calen esforços ràpids i contundents per tal de fer créixer aquesta font d’aliment d’una manera prou gran i que asseguri tots els beneficis assenyalats en aquests estudis.

Nou comentari