Recuperar la dieta mediterrània, i els beneficis que comporta per a la salut i el medi ambient, implica deixar de presentar-la com un model idealitzat estancat als anys seixanta. Perquè els ciutadans tornin a seguir els principis d’aquesta dieta cal prendre-la en la seva integritat, considerant tant els aliments com els rituals i els costums, assenyalen dos estudis de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del grup FoodLab, publicats en la revista científica d’accés obert International Journal of Environmental Research and Public Health.
«En comptes de només recomanar productes que es menjaven en el passat, cal començar mirant què i com s’alimenten les persones avui», diu l’investigador principal, Francesc Xavier Medina, director de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament de la UOC. «El nostre estil de vida ha canviat i ja no mengem com fa cinquanta anys, no solament perquè els nostres horaris de treball són diferents, sinó també perquè tenim menys temps per cuinar o cada vegada mengem més davant d’una pantalla. Els productes tampoc no són els mateixos, ni els temps de cocció, ni els instruments de cuina amb què els preparem. Per això no tenen èxit les campanyes que proposen un model que és impossible de complir en la nostra societat».
Més que una taula d’aliments
Segons els estudis, necessitem contemplar la dieta mediterrània com una sèrie d’aspectes culturals que són els que donen forma a la nostra alimentació i no solament com una taula d’aliments. Tant F. Xavier Medina com el seu equip de la UOC destaquen que hàbits com menjar en companyia compartint el menjar o amb productes de proximitat són igual d’importants per a la salut i l’entorn, i tenen funcions tan beneficioses com regular la gana o afavorir que es triïn menjars més saludables.
Segons aquest investigador, la dieta mediterrània s’ha d’entendre com un tot per poder conservar els seus beneficis i adaptar-los a diferents països. «Quan parlem, per exemple, de sostenibilitat parlem de molt més que de medi ambient», explica. «Cal incorporar la dimensió social i cultural per aconseguir hàbits adequats en tota la cadena alimentària: des de la manera de conrear fins al que al final comprem al supermercat o al mercat». Per aquest motiu, les recomanacions per promoure els avantatges d’aquesta dieta han d’incloure altres accions, com ara afavorir amb mesures certs tipus de producció o evitar que la distribució es concentri en certes mans que afavoreixin els productes processats. «No té sentit demanar als ciutadans que consumeixin oli d’oliva si després no et preocupes que tingui un preu assequible», explica.
Fins i tot per combatre les malalties és necessari un enfocament més integral. En l’estudi sobre l’obesitat i dieta mediterrània, l’investigador insisteix que hem de deixar de mirar aquest problema de salut com el simple resultat de la ingesta més elevada de calories i fixar-nos també en els estils de vida. «L’obesitat inclou molts altres aspectes com el poder adquisitiu i la classe social, l’estrès, el tipus de feina i les hores que s’hi dediquen, l’estil sedentari, els patrons de somni o els factors psicològics, com ara la imatge que projectes als altres o a tu mateix». Per tant, atendre aquestes qüestions socials i culturals és tan necessari com formular dietes o recomanar aliments.
«Amb el temps hem entès que la dieta mediterrània, a més d’un model d’alimentació saludable, és un model cultural —tal com va reconèixer la UNESCO el 2013— que implica una manera de menjar els aliments en companyia, al voltant d’una taula en comptes de davant del televisor o el telèfon mòbil i en què el menjar, encara que gustós, gairebé no inclou productes processats», explica Medina. «Ara hem fet un altre pas i mirem com els aliments afecten el nostre entorn i la sostenibilitat, i la dieta mediterrània beneficia totes dues coses».
