El darrer informe de l’IPCC ha mostrat les darreres dades sobre les alternacions que duu l’escalfament global i els canvis bruscos que podem esperar a curt termini. Així, per exemple, hi ha més de 3.000 milions de persones que viuen en contextos altament vulnerables al canvi climàtic, i se sap que l’escalfament global durà perills i riscos múltiples pels ecosistemes i els éssers humans de grans parts del món.

El canvi climàtic és cada cop més palpable

A dia d’avui, com sabem tots, ja comencen a patir conseqüències fortes del canvi climàtic, com les onades de calor extremes d’aquest estiu. El cicle Reptes, ‘Resiliència urbana enfront del canvi climàtic’, organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya aquest 21 de setembre, vol tractar precisament de com incentivar i promoure iniciatives que facin més adaptables i resistents les societats davant d’aquest gran repte.

Coberta verda a la ciutat de Barcelona  | Ajuntament de Barcelona
Coberta verda a la ciutat de Barcelona | Ajuntament de Barcelona

El professor Hug March explica com parlaran d’estratègies de mitigació del canvi climàtic des de les ciutats, tenint en compte que “una part important” de les emissions globals es produeix “en contextos urbans”. Així, el repte és buscar mesures que redueixin les emissions de les activitats que hi tenen lloc, ja siguin directes o indirectes, “amb un èmfasi especial en la mobilitat, el consum energètic de les llars o dels equipaments públics”. A més, també hi ha l’adaptació als efectes del canvi climàtic, un tema cada cop més recurrent a les polítiques públiques urbanes, i especialment els riscos hidroclimàtics, amb l’augment de les onades de calor, les nits tropicals, les sequeres i les inundacions a causa de les precipitacions extremes, a més de la pujada del nivell del mar i l’afectació d’infraestructures i residències.

Els més vulnerables, els qui patiran més

Per la seva banda, Leandro del Moral, catedràtic de la Universitat de Sevilla i que també intervindrà a la sessió, explica que el canvi climàtic coincideix i es relaciona amb l’augment de la pobresa, la desigualtat social i l’accentuació de la vulnerabilitat, cosa que demana “concreció i operativitat” en els plantejaments d'”equitat i transició justa” que cal aplicar. A més, això afecta especialment la capacitat que tenen les persones d’enfrontar-se, per exemple, a les onades de calor.

Així doncs, mirar el canvi climàtic amb pespectives mitigació i adaptació exigeix reordenar les polítiques urbanes. “Hem analitzat detalladament el fenomen de les onades de calor, amb una atenció especial als col·lectius més vulnerables”, apunta, i és així com han aconsegui identificar una llarga llista d’actuacions “concretes i importants”. Entre elles, hi ha les següents:

– Adaptació climàtica i millora ambiental dels espais públics, incrementant àrees ombrejades, triant espècies adequades i ben distribuïdes en l’espai, i posar fonts de beure i per lleure, a més de lavabos i dutxes públics.

– Creació d’una xarxa d’espais de refugi i trobada en edificis públics que cobreixin l’increment de necessitats per episodis de calor, a més d’aplicar la normativa de bioclimatització a centres educatius, revegetar-los i convertir-los en pulmons verds i refugis climàtics, i adaptant dels centres d’atenció a persones sense llar a les seves necessitats.

– Rehabilitació del parc d’habitatges millorant-ne l’habitabilitat i el confort tèrmic, assegurant subministraments a les llars vulnerables durant onades de calor amb garantia d’un mínim d’aigua i energia, acompanyant la població perquè pugui accedir a ajudes.

– Millora del coneixement, sensibilització i comunicació i aspectes normatius, inclosa la formació i la sensibilització per a la població sobre què cal fer en cas d’onada de calor i adaptant-la a diferents col·lectius: migrants, turistes, infants o persones amb diversitat funcional… juntament amb campanyes de visibilització de la pobresa energètica i els seus impactes.

Canvi climàtic  | Needpix
Canvi climàtic | Needpix

Com explica Hug March, les estratègies de mitigació tenen una trajectòria llarga, i “amb més intensitat o menys, una gran part de les ciutats mitjanes i grans europees, així com en moltes altres geografies, despleguen estratègies de sostenibilitat urbana l’objectiu de les quals entre molts altres pot ser disminuir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle que es produeixen a la ciutat”. No obstant això, afirma segurament el que hem anat veient des de ja fa algunes dècades “no ha estat prou ambiciós”, en l’emergència climàtica, s’ha intensificat l’interès a afrontar la qüestió climàtica des de la ciutat, tant des del punt de vista de la mitigació com de l’adaptació”.

Més notícies
El Parmiggiano Reggiano és un dels productes per excel·lència del nord d'Itàlia, un formatge excepcional | Wikimedia Commons

Els productors de parmesà, en “crisi extrema” a causa del canvi climàtic

Un hivern i una primavera seques han deixat el riu Po amb molt poca aigua
:  - Mobile
Jennifer Boyer (Flick)

El fred i la calor extrems van causar 1,7 milions de morts l’any 2019

Es preveu que tant la calor com les malalties relacionades augmentin durant les properes dècades
:  - Mobile
Musclos cuits a la platja al Canadà | Christopher Harvey / CNN

L’onada de calor extrema de l’oest del Canadà cou vius musclos, cloïsses i altres mariscs

Més de mil milions d'aquests animals podrien haver mort, una catàstrofe sense precedents
:  - Mobile
La calor sovint ens fa venir son i això té una explicació biològica, segons un estudi recent

Descobreixen per què la calor ens fa tenir son

Les mosques tenen un 'termòmetre neuronal' per la calor que les fa dormir més a partir de certa temperatura
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa