Una major exposició a vegetació s’associa a nivells més baixos d’estrès oxidatiu, fins i tot independentment de l’exercici físic que es faci. Aquesta és la conclusió d’un estudi pioner liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per la Fundació ”la Caixa”, que ha analitzat per
primera vegada la relació entre la proximitat d’espais verds i els nivells d’estrès oxidatiu en nens i nenes.

Un procés essencial pel cos

L’oxigen és necessari per un gran nombre de reaccions bioquímiques que ens mantenen vius, però el seu procés d’oxidació fa que es generin substàncies reactives nocives que l’organisme no sempre pot neutralitzar ràpidament o que fan un dany que el cos no pot reparar. Això és l’anomenat estrès oxidatiu, que ens fa envellir o fins i tot posar-nos malalts.

Diversos estudis havien indicat que tenir espais verds al lloc de residència té efectes positius en la salut, sobretot pel que fa a la salut mental i perquè promouen l’exercici físic, reduint el sobrepès i l’obesitat. El que s’havia estudiat menys, però, són els efectes directes d’aquesta vegetació en processos biològics com la inflamació o l’estrès oxidatiu, tot i que és molt important per saber el paper que poden tenir els espais verds en les al·lèrgies o les malalties respiratòries.

Infants | Pixnio
L’estudi ha analitzat l’efecte de la proximitat de zones verdes en l’estrès oxidatiu dels infants | Pixnio

Per tal de saber si els espais verds estan relacionats amb nivells d’estrès oxidatiu més baixos en la població infantil, i si l’activitat física hi té cap paper, es van analitzar 323 nens i nenes sans d’entre 8 i 11 anys de cinc escoles primàries d’Asti, una petita ciutat del nord-oest d’Itàlia. Els progenitors van respondre unes preguntes amb informació sobre la freqüència amb què els seus fills feien exercici físic, i l’estrès oxidatiu es va calcular per l’orina, mitjançant la concentració d’un compost, l’isoprostà. Pel que fa als espais verds i escolars, es van definir amb l’Índex de Vegetació de Diferència Normalitvada (NDVI) i es va estimar la porció de vegetació. Així les exposicions es van obtenir amb l’NDVI de la llar i l’escola i el temps que l’infant passava a cada lloc.

L’exercici no hi té res a veure

La relació directa entre àrees verdes i estrès oxidatiu en nens i nenes es podria explicar amb diversos mecanismes biològics. Perimer de tot, “una major exposició” pot “contribuir al desenvolupament immunitari dels nens i nenes” perquè els posa “en contacte amb organismes que acostumen a colonitzar els entorns naturals”, afirma en nota de premsa de l’ISGlobal Judith Garcia-Aymerich, investigadora i cap del programa de Malalties no Transmissibles i Medi Ambient del centre. A més, el contacte amb espais verds també pot augmentar la síntesi de vitamina D gràcies a la radiació ultraviolada del sol, i aquesta actua com un antioxidant que prevé l’estrès oxidatiu i la inflamació. Finalment, la vegetació també millora la qualitat de l’aire a les zones urbanes.

Pel que fa a l’activitat física, i tot i que la proximitat als espais verds s’associa a un augment, cosa que alhora afecta l’estrès oxidatiu, no s’han trobat proves que estigui implicat en l’associació entre proximitat a uns i disminució dels altres. Garcia-Aymerich recorda que “no coneixem els efectes a curt i llarg termini” de l’estrès oxidatiu, així que cal “seguir investigant” i donar suport a “estratègies de salut pública i urbanes que afavoreixin els espais verds”.


Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa