Es preveu una campanya d’estiu molt dura pels boscos catalans, i la situació no millorarà si no plou abundantment a les zones més afectades per la sequera. Les masses forestals més afectades per episodis greus són aquelles on els arbres són més susceptibles perquè van créixer en condicions climàtiques més favorables i no hi estan adaptats. És per això que el projecte Alerta Forestal del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha activat l’alerta per sequera a grau màxim i demana la participació ciutadana.
Primavera calorosa i seca i el juny més càlid des de 2003
La primavera de 2022 va ser calorosa i seca a la major part de Catalunya i s’ha combinat amb el juny més càlid des de 2003 i amb una manca de pluges crònica, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). De fet, a la immensa majoria del país ha plogut menys de la meitat del que és habitual per l’època de l’any o, fins i tot, un 30% menys del que plou de mitjana.
Una ‘app’ per informar de l’estat dels boscos
Des del CREAF recorden que Alerta Forestal permet, a través de l’aplicació mòbil i la web-app, notificar amb fotografies dels paisatges forestals afectats per la sequera, entre d’altres. Aquestes dades ciutadanes es complementen amb les del DEBOSCAT, la xarxa de seguiment dels boscos del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, que coordina el mateix CREAF.
El setembre el DEBOSCAT farà el seguiment dels boscos de Catalunya, recollint les dades aportades pels Agents Rurals, que col·laboren en aquest projecte. Amb aquesta informació s’acotarà el grau d’afectació concret i les zones i espècies més afectades. Fins aleshores, la participació ciutadana pot ser clau per seguir els efectes de la sequera en temps real.
Una sequera llarga i cada cop més habitual
Els arbres del país estan patint una sequera de llarga durada, cada cop més habitual pel canvi climàtic. Tot i que no moren, es van debilitant, i cal tenir en compte que la seva capacitat de recuperació pot arribar al límit. La sequera “està afectant el creixement dels arbres, la seva capacitat d’emmagatzemar carboni i el seu estat de salut en general”, explica Mireia Banqué, tècnica de recerca del CREAF i coordinadora d’Alerta Forestal.
És per això que és important, “ara més que mai”, la participació ciutadana al projecte, per “tenir un bon seguiment” de la salut dels boscos i un “registre exhaustiu” de les zones afectades per alguna de les cinc alertes disponibles al projecte, entre les quals la sequera. Tot i que les altrs temperatures i les pluges són presents a gairebé tot el país, l’impacte de la sequera no és uniforme sinó que depèn de les condicions climàtiques que hagi hagut de suportar al llarg de la vida.
Factors que influeixen en la capacitat de resistir dels arbres
Així, és especialment important l’anomalia de precipitació, que indica la diferència de les precipitacions actuals amb la mitjana històrica de l’època de l’any. “Les zones on veiem més decaïment és on hi ha més anomalia”, afirma Banqué. Per exemple el 2016, un any “especialment sec”, el 72% de les hectàrees amb nova afectació per sequera eren a zones on havia plogut entre un 0% i un 50% de la mitjana climàtica.
“Les anomalies de l’estiu no són determinants per sí soles però són un factor important a tenir en compte”, apunta la coordinadora d’Alerta Forestal, que també explica que l’afectació és diferent segons l’estructura i composició del bosc. Els boscos més densos pateixen més perquè l’aigua s’ha de repartir entre més arbres.
Els arbres planifolis, alhora, són els més sensibles a la sequera però també els més resistents. Les alzines i els roures són els primers a assecar-se i perde les fulles però hi estan més acostumats i es recuperaran perquè són espècies rebrotadores. Les coníferes, en canvi, com els pins i els avets, sembla que aguanten més la sequera, però quan tenen les acícules marrons és perquè són morts i sense possibilitat de recuperar-se.
La Garrotxa, la comarca més sensible
Segons el Mapa de Vulnerabilitat dels Boscos de Catalunya (Vulnemap), desenvolupat pel CREAF i la Diputació de Girona, aquesta darrera és la província catalana més vulnerable. D’entre les comarques, la Garrotxa seria la més sensible, ja que més del 50% dels seus boscos són altament vulnerables, seguida de prop pel Ripollès, l’Alt Empordà i la Selva.
