Uns peixos modificats genèticament perquè brillin de color blau, verd o vermell quan se’ls exposa a llum negre s’han escapat de piscifactories del sud-est del Brasil i estan escampant-se pels rius de la Mata Atlàntica, una selva que ocupa parts d’aquest país, el Paraguai i l’Argentina. Els animals van ser creats per viure en aquaris però ara podrien ser una amenaça per a la fauna local, segons un article publicat a la revista ‘Science’.
L’amenaça que suposen aquests peixos per a un dels indrets amb una biodiversitat més rica del món és “seriosa”, explica a ‘Science’ Jean Vitule, ecologista de la Universitat Federal de Paraná, i pot tenir conseqüències imprevisibles. Els gens que els fan brillar, per exemple, es podrien introduir als peixos nadius de la zona, fent-los més fàcils de detectar pels depredadors.
Els peixos zebra, originaris del sud-est asiàtic, van ser modificats per primera vegada perquè brillessin amb finalitats científiques a finals dels anys noranta. Per fer-ho, se’ls van introduir gens de meduses i coralls. Més endavant, es van patentar amb el nom de Glofish i se’ls va començar a vendre com a mascotes, sent el primer animal modificat genèticament que es podia comprar lliurement.
Més endavant, la venda d’aquests peixos va ser prohibida a alguns països, precisament, per por a que s’introduissin com a espècie invasora. La primera vegada que se’n va veure un en llibertat va ser a Florida, als Estats Units, el 2014, però sembla que no es va reproduir, probablement, perquè va ser devorat per algun depredador. Al Brasil, en canvi, això no ha passat, i se n’han vist grups nedant a diversos rius des de 2015.
Un estudi sobre aquests animals ha demostrat que s’estan reproduint durant tot l’any i que, a més, arriben a la maduresa sexual abans que els seus avantpassats asiàtics, fent que es reprodueixin i s’escampin més ràpid. A més, s’alimenten tant d’insectes nadius com d’algues i zooplàncton. Segons els experts, són a les primeres fases d’una invasió i poden continuar propagant-se, començant a afectar espècies locals ja sigui per la competència pel menjar o perquè les depredin. El 2020, ja se’n van trobar al sud i al nord del país.
