L’investigador francès Claude Lorius, un dels pioners en l’estudi del canvi climàtic, va morir aquest dijous a l’edat de 91 anys. El glaciòleg, a través de les seves expedicions a l’Antàrtida, va aconseguir demostrar que l’escalfament de la Terra estava sent causat pels humans. Va ser el 1965 quan, segons va explicar ell mateix molt més tard, una tarda de copes amb els seus companys el va dur a tenir la idea que va permetre provar clarament la influència humana en l’augment de les temperatures.
22 expedicions a Grenlàndia i l’Antàrtida
Tot just acabar els estudis universitaris, l’any 1956, Lorius va fer la primera de les seves 22 expedicions a Grenlàndia i a l’Antàrtida. En aquella primera ocasió, juntament amb dos companys, va viure al continent glaçat durant dos anys, tot i tenir una quantitat limitada de subministraments i una ràdio que no funcionava i estas sotmesos a temperatures que podien arribar als 40ºC sota zero. Després d’aquesta primera experiència, el seu amor per la ciència i l’aventura, i la fascinació que li va despertar l’Antàrtida, va fer que hi tornés una vegada i una altra.
Una idea que va canviar el món
El 1965, però, un fet casual el va dur, com qui no vol la cosa, a revolucionar l’estudi del nostre planeta. Tal com va explicar ell mateix moltes dècades més tard, un vespre, després de treballar “vam beure una copa de whisky on havíem posat glaçons de gel antic“. En veure les bombolles que pujaven a dins del got, de cop se li va acudir que eren mostres de l’atmosfera atrapades al gel i es va adonar que això tenia un potencial científic enorme. Va ser Lorius, doncs, l’inventor de la tècnica d’extreure columnes o nuclis de gel i analitzar-les com si fossin càpsules del temps, per tal d’extreure’n informació sobre com era la Terra en el moment que es van formar.
El primer a demostrar la relació entre emissions de CO2 i escalfament global
Les seves investigacions sobre les bombolles d’aire atrapades al gel van continuar fins que, finalment, van ser publicades l’any 1987. En aquell estudi, Lorius mostrava com, si bé les concentracions de diòxid de carboni a l’atmosfera s’havien mantingut estables durant moltíssim temps, de la Revolució Industrial ençà s’havien disparat pràcticament en la mateixa mesura en què havien augmentat les temperatures globals.
El primer expert de l’IPCC
La seva recerca, doncs, va ser la que va permetre que, fins a dia d’avui, es facin servir els nuclis de gel per estudiar desenes de milers d’anys d’història del nostre planeta a través de les bombolles d’aire que hi ha atrapades. Claude Lorius, per la seva banda, va convertir-se en un activista contra el canvi climàtic des del mateix moment de fer el seu descobriment i de fet, el 1988, va ser el primer expert del Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic (IPCC).
