Un equip d’investigadors de la Universitat de Sheffield, a Anglaterra, ha modificat genèticament l’arròs per donar-li més tolerància a l’aigua salada, en un experiment que podria ajudar a garantir la seguretat alimentària del futur. En un article publicat a la revista ‘New Phytologist’, els científics mostren com aquest canvi podria permetre conrear-lo en indrets on, d’una altra manera, seria impossible, ajudant la planta i el sector a adaptar-se als efectes del canvi climàtic.
Una solució a la pujada del nivell del mar
La pujada del nivell del mar està augmentant les inundacions amb aigua salada, i això té efectes desastrosos allà on hi ha conreus a prop de la costa que no poden suportar l’augment de salinitat. Això és un problema especialment important en el cas de l’arrós, que a més és la font d’hidrats de carboni més important del món i un conreu de què depenen uns 3.500 milions de persones per a la seva alimentació diària.
La solució, però, segons apunta aquest estudi, podria ser modificar l’arròs per reduïr-ne el número d’estomes, és a dir, els petits forats que té la planta per eliminar aigua. Aquestes obertures, a més, serveixen per regular la captura de diòxid de carboni per a la fotosíntesi. Si en tinguessin menys, les plantes d’arròs podrien fer servir fins un 60% menys d’aigua, fent-les molt més resistents a les sequeres i també als efectes de les inundacions amb aigua de mar.
Modificacions adaptades a cada entorn
El problema és clar, és que fer això també faria que l’arròs tingués molts més problemes per créixer en entorns molt càlids en un món que s’està escalfant cada vegada més. Així doncs, els investigadors apunten que caldria adaptar les modificacions genètiques de l’arròs a cada tipus d’entorns. Per exemple, en indrets molt càlids, es podria fer que els estomes fossin menys però més grossos.
Tota una porta oberta a tenir l’arròs perfecte per a cada zona de conreu i ajudar a mantenir la provisió d’aliments per a una població humana cada cop més grossa i en un entorn cada cop més hostil.
