El metà emès a l’atmosfera podria estar escalfant la Terra aproximadament un 30% menys del que crèiem fins ara. Això afirma un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Nature Geoscience’ que conclou que la capacitat d’aquest gas d’efecte hivernacle d’absorbir diversos tipus de radiació podria fer que tingués una influència menor de la que es pensava fins ara en l’augment de la temperatura del nostre planeta.
Aquest descobriment és molt important perquè hauria de canviar els models actuals sobre l’escalfament global, reduint-ne l’impacte del metà. No obstant això, l’avenç que suposa aquest treball en la comprensió de l’efecte hivernacle i el paper que hi juga el metà no ens hauria de fer oblidar que, al cap i a la fi, aquest cas continua contribuïnt a escalfar el planeta i que, per tant, eliminar-ne les emissions no ha deixat de ser, en cap cas, una necessitat urgent.
Un gas que s’havia entès parcialment
La majoria de metà que arriba a l’atmosfera té el seu origen en les activitats humanes, és per això que durant el darrer segle i mig les seves concentracions han augmentat un 162%. Entre les seves fonts principals hi ha els combustibles fòssils, la ramaderia, el conreu d’arròs, els abocadors i la crema de biomassa. A més, la fusió del permagel de l’Àrtic podria augmentar les emissions, ja que conté molta matèria orgànica congelada que es podria començar a degradar.
Fins ara, se sabia que el metà atmosfèric absorbeix la radiació infraroja que prové de la Terra, impedint que s’escapi a l’espai i escalfant el planeta. Aquesta radiació és coneguda com a radiació d’ona llarga i és emesa quan la radiació d’ona curta que prové del sol impacta a la superfície, i ha estat el centre de la majoria d’estudis sobre els gasos d’efecte hivernacle i quin impacte hi té cada gas. Ara, però, els científics estan veient que els gasos d’efecte hivernacle també absorbeixen la radiació d’ona curta i això podria augmentar encara més la seva contribució a l’energia tèrmica present a l’atmosfera.
Radiació d’ona curta i radiació d’ona llarga
No obstant això, no és així, i aquest darrer estudi explica per què: una anàlisi a fons de l’absorció de diverses longituds d’ona revela que, en realitat, la radiació d’ona curta té l’efecte contrari, i la racó és que la seva absorció afecta els núvols de diverses capes de l’atmosfera. Quan el metà l’absorbeix a la part superior de la troposfera, a més de 3km d’alçada, escalfa l’aire i fa que hi hagi menys núvols, però com que impedeix que continuï en direcció a la superfície, refreda la part inferior de la troposfera, promovent la formació de núvols espessos.
I com afecta això l’escalfament de la Terra? Mentre els núvols espessos a baixes altures reflecteixen encara més radiació d’ona curta cap a l’espai, impedint que escalfi la Terra, els núvols a més alçada absorbeixen la radiació d’ona llarga, fent que la temperatura pugi. Així doncs, el resultat acaba sent que, si més no pel que fa a la radiació d’ona curta, el metà refreda el planeta, compensant una part de l’efecte que té en absorbir la radiació d’ona llarga.
Un impacte molt menor en l’escalfament global
Tot plegat podria fer que, en comptes d’haver contribuït a un augment de la temperatura de 0,2ºC des de la Revolució Industrial, el metà ‘només’ hagi escalfat la Terra 0,16ºC. A més, aquestes dades també apunten que el metà té una influència molt menor en les precipitacions globals del que s’havia pensat fins ara, augmentant-les en un 0,18% en comptes d’un 0,3%. Així doncs, tenir en compte la complexitat del comportament dels gasos d’efecte hivernacle i els seus efectes podria canviar, en major o menor mesura, els models actuals sobre l’escalfament global i, per tant, s’haurien de tenir molt en compte.
