La Plataforma en Defensa de l’Ebre creu que el Govern prioritza nous regadius al benestar del Delta

La creació de 13.500 noves hectàrees de regadius a Catalunya que preveu el nou Pla Hidrològic de l’Ebre ha encès les alarmes a la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE). Ho consideren la prova que el Govern prioritza crear nous regadius per damunt de la defensa del tram final del riu i el seu Delta. El moviment ha fet una primera anàlisi del document molt crítica amb la Generalitat però també amb el govern espanyol, a qui acusen de presentar un discurs ambientalista “amable” obviant la realitat del riu i aspectes fonamentals com els cabals, els embassaments o els sediments, i anuncien la convocatòria de noves mobilitzacions a partir de la tardor.

Després d’un llarg i controvertit tràmit, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va publicar fa una setmana el document de gestió més important de la conca, vigent entre aquest 2021 i fins 2027. El resultat ha decebut àmpliament la PDE en tots els aspectes, des de la fixació dels cabals ambientals, les mesures per mobilitzar sediments, la gestió de les preses o la suposada integració de les mesures del Pla de Defensa de delta de l’Ebre del mateix Ministeri per a la Transició Ecològica. Fins i tot, subratllen, per primer cop s’hi reconeix un transvasament a un altre conca: l’aprovat de cinc hectòmetres cúbics anuals per a Santander. En l’agenda de preocupacions del moviment antitransvasament, però, la programació de nous regadius continua sent un dels punts de fricció més importants. “Ens sembla al·lucinant que Catalunya sigui la segona comunitat que més regadius reclama”, ha apuntat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs. Són 13.500 noves hectàrees, només per darrera de les 26.000 d’Aragó. El Pla argumenta que l’aigua provindrà de la modernització dels regadius, però la PDE desconfia i recorda que aquests mecanismes permeten intensificar les collites, no pas estalviar.

Els participants a la Marxa dels Sediments amb una pancarta que reclama una millor gestió dels sediments a les preses de l'Ebre, sobre la presa del pantà de Riba-roja | ACN
Els participants a la Marxa dels Sediments amb una pancarta que reclama una millor gestió dels sediments a les preses de l’Ebre, sobre la presa del pantà de Riba-roja | ACN

Novament, els canals Segarra-Garrigues i Xerta-Sénia apareixen no només com una amenaça real a la garantia de majors cabals ecològics d’aigua i sediments per al Delta, sinó com la gran contradicció de la Generalitat a l’hora de mantenir la coherència política quan proclama la defensa del tram final del riu. Insisteix la PDE que són projectes de regadius concebuts per transvasar aigua al nord de Castelló, en el cas del Xerta-Sénia, o aproximar l’aigua del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona, cas del Segarra-Garrigues. “El nou govern s’equivoca clarament. S’alinea en la negociació amb el govern espanyol amb una debilitat extrema. Moltes de les obres que vol estan al Pla Hidrològic i són els regadius del Segarra-Garrigues i el Xerta-Sénia. Amb quina fortalesa o fermesa pot negociar o representar les Terres de l’Ebre quan les seves obres més emblemàtiques estan pendents d’aprovar per aquest Pla i són contradictòries amb el que demanem a les Terres de l’Ebre. Estem en un moment en què hi ha un debat entre les prioritats i els interessos”, ha reflexionat Tomàs.

La PDE tampoc estalvia crítiques al govern espanyol en la fixació dels cabals ambientals del riu. Retreu que pràcticament s’han mantingut respecte l’anterior versió del pla: la novetat és que, ara, apareixen els cabals a la desembocadura -3.370 hectòmetres cúbics anuals- respecte els habituals de l’estació d’aforaments de Tortosa, un fet que permetria retornar cabal dels canals fent-lo passar com a ambiental i reduint la xifra efectiva. Tot això en un context, alerta Tomàs, en el qual pren cada cop més importància el problema de la salinització del Delta, que en els pròxims anys pot pujar de forma “dramàtica”. Lamenten també que el riu Siurana no tingui cap cabal mínim fixat. La gestió dels embassaments i dels embassaments, apunta el moviment social, és un altre dels punts pendents que queden també sense solució en el Pla. Critiquen que es continuïn construint embassaments pirinencs malgrat sentències negatives del Suprem i que la mobilització de sediments és limiti a l’estudi de possibles actuacions en rius com el Siurana, que no porten pràcticament aigua, o a projectes futurs a Riba-roja. En canvi, el Pla de Defensa del delta de l’Ebre, recorden, es limita a moviments de sorres litorals i només preveu una inversió de 18 milions d’euros, principalment també en estudis.

Pla general d'una llacuna del delta de l'Ebre amb exemplars de nenúfar blanc silvestre, una espècie en risc d'extinció | ACN
Pla general d’una llacuna del delta de l’Ebre amb exemplars de nenúfar blanc silvestre, una espècie en risc d’extinció | ACN

Davant del contingut del document que ha de marcar la política hidrològica de l’Ebre els pròxims anys, la PDE assumeix una actitud d'”advertir i denunciar” l’agenda darrere dels arguments de sostenibilitat del Ministeri per a la Transició Ecològica. En aquest sentit, creuen que cal aprofitar el moment per “influir en un canvi de gestió hidrològica” de l’Ebre perquè del resultat del pla, asseguren, en depèn el futur desenvolupament del territori i pot ser la base d’un futur Pla Hidrològic Nacional amb transvasaments. Demanen “sensatesa i maduresa”, tant al teixit social i econòmic de les Terres de l’Ebre com a les institucions, inclòs el Govern –”encara que només sigui amb la seva imatge”, segons Tomàs-, per actuar conjuntament en aquesta línia. Però, al mateix temps, asseguren que són conscients que sense “potència social” ni mobilitzacions difícilment es poden aconseguir els objectius. Així les coses, el moviment treballa per celebrar una assemblea a la tardor que posi sobre la taula la possibilitat de protestes al carrer, si la pandèmia ho permet.

Nou comentari