La criosfera, com es coneixen totes les zones amb gel o neu de la Terra, es va encongir uns 87.000 quilòmetres quadrats anuals entre 1979 i 2016 a causa de l’escalfament global, segons un nou informe publicat a la revista ‘Earth’s Future’. Per primera vegada s’ha fet una estimació de l’àrea coberta per aigua glaçada al nostre planeta, un element importantíssim perquè reflecteix la llum del Sol i refreda el planeta. Els canvis en aquestes zones poden canviar les temperatures, el flux de l’aire, el nivell del mar i fins i tot els corrents oceànics, i és un dels indicadors de canvi climàtic més importants… i mostra com el món està canviant.
L’aigua glaçada de la Terra conté tres quartes parts de l’aigua dolça del planeta, i en algunes regions la desaparició de les glaceres amenaça el subministrament d’aigua. Tot i que la desaparició d’aquest gel i neu a causa del canvi climàtic fa anys que es documenta, cap estudi havia estat tan global. Els investigadors han calculat l’extensió diària de la criosfera i han fet la mitjana anual. Tot i que augmenta i disminueix amb les estacions, els resultats indiquen que des de 1979 el gel i la neu han desaparegut a un ritme directament proporcional a l’augment de les temperatures. La majoria de la pèrdua de gel té lloc a l’Hemisferi Nord, on es perden uns 102.000 quilòmetres quadrats anuals. Al sud del planeta, en canvi la criosfera creix uns 14.000 quilòmetres quadrats anuals, compensant parcialment la pèrdua. Pel que fa a les estacions, el primer dia de creixement del gel comença 3,6 dies més tard que al 1979 i el període de fusió, 5,7 dies més aviat, un indicador clar del canvi climàtic.
Per fer aquests càlculs, els investigadors van dividir la superfície del planeta en una quadrícula i van fer servir dades existents de les extensions globals de gel, neu i sòl glaçat per classificar cada quadrat com a part o no de la criosfera i van analitzar els canvis al llarg de 37 anys.
