L’Iran, el vuitè país que més diòxid de carboni emet, també és dels pocs estats del món que encara no ha ratificat els Acords de París de 2015, una fita històrica en la lluita contra el canvi climàtic. Ara, durant la cimera COP26 que està tenint lloc a Glasgow (Escòcia) i en declaracions a la cadena britànica BBC, el vicepresident i responsable de Medi Ambient del país, Ali Salajegheh, ha condicionat aquesta ratificació a la fi de les sancions econòmiques internacionals.

Segons Salajegheh, un dels efectes que tenen aquestes sancions és que l’Iran no disposa de fons per reduir emissions començant, per exemple, amb la implantació d’energies renovables. Durant els darrers anys, després que el capital estranger en aquest sector caigués en picat per les sancions, les emissions de CO2 del país s’han disparat. Tot i això, ha recordat el vicepresident iranià, el seu país “ha rebut l’impacte del canvi climàtic com qualsevol altre”: “les pluges s’han reduït i el flux d’aigua als nostres rius s’ha reduït un 40%, i això ha afectat l’agricultura, la indústria i l’aigua de boca”.

La cimera COP26, a Glasgow (Escòcia) | Europa Press
La cimera COP26, a Glasgow (Escòcia) | Europa Press

Així, Salajegheh s’ha mostrat molt clar: “quan tens sancions opressives en marxa no pots fer cap importació, ni tan sols medicaments, que són un dret humà fonamental”. Així doncs, el compliment dels Acords de París és vist com a “bidireccional” pel govern iranià. “Si s’aixequen les sancions”, ha afirmat el responsable de Medi Ambient del país, “ens comprometem amb la comunitat internacional, ens podran fer arribar tecnologia moderna i finançament, especialment en l’àrea de les energies renovables, i podrem modernitzar les nostres infraestructures, cada cop més degradades”.

A dia d’avui, l’Iran és un dels països del món que menys mesures ha pres contra l’escalfament global i, de fet, es calcula que si tot continua igual les seves emissions augmentaran un 50% durant els propers deu anys. L’Iran, al cap i a la fi, té una enorme dependència de l’exportació de petroli i gas, i això suposa un problema pel seu futur, quan s’espera que la demanda sigui cada cop menor. En un moment on s’espera arribar a consensos globals, l’entrada de l’Iran en aquests acords seria important. “Som part d’aquesta vila global i ens podem ajudar els uns als altres”, ha afirmat Salajegheh, però ha repetit que ara, simplement, no poden: “retireu això i podeu estar segurs que hi serem”.

Nou comentari