L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) de la Universitat de Bacelona, en col·laboració amb l’Institut de Biologie de l’École Normale Supérieure (IBENS) de París, ha identificat el paper de tres gens en la maduració dels melons. Aquesta troballa pot ser molt útil a l’hora de desenvolupar noves varietats que madurin més a poc a poc i, per tant, impedir que s’acabin llençant i reduir el malbaratament alimentari.

Una “contribució substancial” al seu camp

El descobriment ha estat presentat a través d’articles a les revistes ‘Frontiers in Plant Science’ i ‘Journal of Experimental Botany’, els editors de la qual l’han seleccionat al seu darrer número per la “contribució substancial” que fa al seu camp. Al cap i a la fi, el treball aporta coneixement sobre la maduració dels melons, un procés que la investigadora Marta Pujol, participant a l’estudi, defineix com a “complex” perquè hi “intervenen diversos gens que cal identificar i entendre” per donar resposta a “una demanda del mercat i de les empreses de llavors” com és allargar-ne la vida útil.

El cantalup és una varietat climatèrica de meló, és a dir, continua madurant fora de la planta | IRTA / CRAG
El cantalup és una varietat climatèrica de meló, és a dir, continua madurant fora de la planta | IRTA / CRAG

Varietats climatèriques i no-climatèriques

El cantalup és una varietat de meló de les anomenades climatèriques, és a dir, que continuen madurant un cop collits, com fa el tomàquet. Ho fa mitjançant l’emissió d’etilè, una hormona de les plantes que indueix aquest tipus de maduració i que fa que tinguin una vida més curta que les fruites com el raïm o el meló “Pell de gripau”, que no maduren per l’etilè sinó amb altres mecanismes que no es coneixen prou. En aquest darrer cas, els trets organolèptics de la fruita es mantenen durant més temps.

Conèixer els mecanismes que intervenen en aquests processos és un dels grans reptes actuals de la genòmica de plantes. El tomàquet, la planta model de la recerca feta fins ara, ha permès “avançat” en el coneixement que es té sobre la maduració climatèrica, explica Jordi Garcia-Mas, un altre dels autors de l’estudi o co-líder de l’equip que, el 2012, va seqüenciar el genoma del meló.

Un meló cantalup encara a la planta | IRTA / CRAG
Un meló cantalup encara a la planta | IRTA / CRAG

Edició genètica per comprendre la maduració

Els investigadors han implementat, per primera vegada, la tècnica d’edició genètica CRISPR/Cas9 per editar gens d’interès agronòmic en el meló. Se’n van identificar tres d’implicats en la seva maduració climatèrica i hi van introduir mutacions per veure quins canvis hi havia. Andrea Giordano, investigadora del CRAG i primera autora d’un dels treballs, explica que “si s’inhibia l’expressió dels dos primers, la maduració s’accelerava”. Pel que fa al tercer, en canvi, una mutació “aconseguia retardar la maduració en vuit dies” mentre que una altra la “bloquejava completament”.

Sobre quina de les mutacions és millor per aconseguir varietats de meló amb una vida útil més llarga, Pujol es mostra prudent: “De moment sabem la funció del gen” i ara caldrà “avaluar la qualitat dels melons que en resulten”. No obstant això, reconeix que retardar la maduració “pot ser molt interessant” sempre i quan això no faci que perdin “altres característiques com l’aroma, el contingut en sucres o els carotens”, que els donen qualitats organolèptiques i nutricionals.

Els investigadors amb un meló de cantalup (d’esquerra a dreta, Andrea Giordano, Jordi Garcia-Mas i Marta Pujol) | IRTA / CRAG
Els investigadors amb un meló de cantalup (d’esquerra a dreta, Andrea Giordano, Jordi Garcia-Mas i Marta Pujol) | IRTA / CRAG

Dificultats per traslladar els descobriments al mercat

Garcia-Mas, per la seva banda, considera molt interessant haver fet un primer pas per poder fer menys climatèric un meló i “aconseguir que es conservi durant més temps.” En qualsevol cas, la recerca que ha liderat durant tots aquests anys el seu grup de recerca del CRAG ha demostrat la utilitat del meló com a alternativa al tomàquet per estudiar tant la maduració climatèrica com la no-climatèrica.

Pel que fa a la utilització d’aquests descobriments, Garcia-Mas recorda que la seva recerca ha permès conèixer quins gens permeten “allargar la vida” dels melons però que fer servir fruits obtinguts per edició amb CRISPR/Cas9 “no és possible” perquè Europa els considera organismes modificats genèticament. Al Brasil, el Japó o els Estats Units, en canvi, sí que està permès. Així doncs, l’única sortida al Vell Continent, continua, és “trobar variants naturals d’aquests gens” i fer-los servir en programes de millora genètica convencional, una possibilitat que interessa molt les empreses de llavors.

Més notícies
George el Solitari, una tortuga de les Galàpagos, va viure fins a més de cent anys, i es creu que la seva subespècie podia superar els 200

Les tortugues poden alentir o fins i tot aturar el seu envelliment

Aquest descobriment demostra que la senescència no és inevitable per a tots els organismes
:  - Mobile
El canvi climàtic canviarà els aliments més consumits en el futur

Sis aliments que l’escalfament global podria fer més habituals

El canvi climàtic requereix trobar productes més resilients, sostenibles i amb una densitat nutritiva més alta
:  - Mobile
El marisc i el peix són un aliment ric en nutrients i una font important de proteïnes, vitamines, minerals i omega 3

El canvi climàtic redueix la presència d’àcids grassos omega-3 al menjar

Aquest efecte inesperat ja s'està produint i pot tenir efectes molt importants en la salut d'animals i humans
:  - Mobile
La cua de bou, un plat tradicional cordovès que aprofita aquest apèndixs del bestiar boví

Menjar menuts ajuda a lluitar contra el canvi climàtic

Si la carn dels animals s'aprofités molt més, com s'havia fet tradicionalment, les emissions vinculades a la indústria càrnica podrien caure gairebé un 30%
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa