Un estudi publicat fa unes setmanes a la revista ‘Communications Earth & Environment’ ha identificat quines espècies de peix són alhora les més nutritives i les més sostenibles de menjar, comparant-les no només entre elles sinó també amb la carn de vedella, de porc o de pollastre. Gràcies a les dades que aporta, es podrà saber millor en quins casos és millor substituir la carn per peix per ajudar el planeta i en quins, en canvi, és millor continuar amb la carn.
Un dels grans reptes presents i futurs
La producció mundial d’aliments és responsable d’aproximadament un terç de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, i la meitat d’aquestes emissions corresponen a la ramaderia. Així doncs, reduir el seu consum seria una manera ràpida de fer baixar les emissions, i més enllà de l’augment del consum de productes d’origen vegetal, mirar al mar també és una bona opció.
Resultats clars i amb algunes sorpreses
L’anàlisi que han dut a terme els autors de l’estudi conclou que canviar a alguns tipus de ‘menjar blau’ obtinguts de fonts sostenibles pot reduir la petjada de carboni dels humans sense que això posi en perill la nostra nutrició. El treball ha revisat dotzenes d’espècies marines que es consumeixen com a aliment, arribant a algunes conclusions força clares.
Els bivalves cultivats, per exemple, com ara els musclos, les ostres o les escopinyes, així com alguns peixos de superfície i petits que es pesquen en estat salvatge, com les anxoves, els verats o les arengades, generen menys gasos d’efecte hivernacle i a més tenen més densitat nutritiva que no pas la vedella, el porc o el pollastre. De fet, els investigadors han donat una puntuació de densitat nutritiva a dotzenes d’aliments i les han creuat amb les emissions que genera la seva producció per saber quins són els millors tant per a nosaltres com pel planeta.
En general, el menjar blau sembla que ofereix molt més valor nutricional per les mateixes emissions, per bé que hi ha diferències importants entre ells. A més, en alguns casos, com el dels crustacis, gairebé és millor menjar pollastre, mentre que els cefalòpodes i el porc són aproximadament a la mateixa posició tant en valor nutritiu com en emissions associades.
Una tria que només fa qui pot
Se’n faci cas o no, aquestes dades són molt interessants perquè donen una perspectiva nova al paper que pot jugar el menjar blau als sistemes alimentaris del futur. El problema, és clar, és que en molts casos, especialment a les ciutats i a occident, el preu del menjar provinent del mar, especialment el de qualitat, pot marcar una diferència important, deixant els més desafavorits, una vegada més, en una situació de greuge però que, a més, no només els perjudica a ells sinó a tot el planeta.
