Des de l’any 2000, les grans ciutats del món han ‘guanyat’ 2.350km2 al mar. Aquesta ‘creació’ artificial de terres emergides, que sovint serveix o bé per a ampliar ports o per crear zones residencials de luxe a primera línia de mar, fins fa pocs anys era més habitual als països del nord mentre que, ara, s’ha tornat molt més comuna al Sud Global. Tot plegat és entre les conclusions d’un estudi publicat a la revista ‘Earth’s Future’, que ha analitzat imatges per satèl·lit per calcular els canvis en la superfície de 135 ciutats de com a mínim 1 milió d’habitants, de les quals 106 han dut a terme algun projecte d’expansió de la costa durant les darreres dues dècades.
L’augment de la població no és l’única causa
El treball assenyala algunes característiques d’aquest creixement com, per exemple, que l’augment de la població no n’és l’única causa. De fet, s’espera que aquests projectes incrementin no només on la població creix sinó també en indrets on es vol augmentar la reputació i els ingressos de les ciutats. És per això, sembla, que el Sud Global és el seu principal impulsor. Des de l’any 2000 la Xina, Indonèsia i els Emirats Àrabs Units són els països que han guanyat més terreny al mar, normalment per engrandir els seus ports. Xangai, per exemple, ha guanyat 350 quilòmetres quadrats de superfície.
Un desenvolupament gens sostenible
Tot plegat, a més, té dos problemes importantíssims: d’una banda, l’impacte ecològic d’aquest desenvolupament urbanístic en el que, abans, eren hàbitats costaners; de l’altra, el 70% d’aquesta expansió, segons l’estudi, s’ha fet en zones que probablement estaran exposades a una gran pujada del nivell del mar d’aquí a finals de segle, causada per l’escalfament global. Així doncs, i malgrat que aquests projectes continuen desenvolupant-se, és molt clar que no són sostenibles.
Destrucció d’ecosistemes i augment de la desigualtat
L’impacte de l’ampliació artificial de les costes en els ecosistemes marins és enorme. Un projecte com aquest suposa una obra d’enginyeria civil d’escala massiva que canvia completament l’espai que ocupa i també els voltants. No obstant això, a molts indrets del món aquests efectes no es tenen en compte: destrucció d’hàbitats, canvi dels patrons de moviment dels sediments i de l’impacte de les onades, augment de la contaminació de l’aigua…
Tot plegat, a més, pot impactar l’economia, començant per la pesca i el turisme, i l’accés a les noves zones pot augmentar encara més les diferències de classe. L’estudi, doncs, assenyala un altres dels molts problemes que l’activitat humana està causant no només en la Terra sinó també en les mateixes persones que hi viuen. En uns projectes que, a més, podrien tornar a ser recuperats pel mar d’aquí a poques dècades.
