El número d’empreses que es compten entre les més contaminants del món i que s’han proposat objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle ha arribat a una “massa crítica”. Així ho afirma un informe de la Science-Based Targets initiative (SBTi) fet públic aquest mateix dijous i que compta amb el suport de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). No obstant això, un altre document dubta que alguns sectors puguin complir les seves promeses.
Un èxit parcial
Segons la SBTi, un 27% de les grans empreses dels sectors més contaminants ja s’ha adherit a la iniciativa, que recomana a les companyies com proposar-se objectius climàtics fonamentats científicament. Fins ara o han fet més de 2.000 empreses de 15 sectors, repartides en 70 països i amb un valor total de 36 bilions d’euros (36.000.000.000.000), i podríem ser davant d’un punt d’inflexió que empenyés a l’acció contra el canvi climàtic a tota la cadena de subministraments.
No obstant això, hi continua havent diferències geogràfiques importants. Així, per exemple, més de la meitat d’empreses amb objectius climàtics són als països de G7, tot i que també n’hi ha a Corea del Sud, Sud-àfrica, el Brasil, l’Índia i la Xina. L’informe destaca no només que calen més participants africans i asiàtics sinó, també, que països com el Canadà o Itàlia estan per sota del que s’espera d’ells.
Dos punts de vista força oposats
Entre les dades per a l’esperança hi ha que, segons SBTi, el 80% d’objectius aprovats el 2021 estan alineats amb mantenir l’escalfament global en 1,5ºC per damunt dels nivells preindustrials. A més, entre 2015 i 2020, la majoria d’empreses amb aquests objectius van reduir les emissions el doble de ràpid del que s’havien compromès.
No obstant això, el ‘think tank’ Carbon Tracker no és tan optimista al seu darrer informe, que afirma que les empreses de petroli i gas basen les seves estratègies de reducció d’emissions en la venda d’actius contaminants o en tecnologies que encara no estan plenament implementades, com la captura i emmagatzematge de carboni. Així, els costos poden ser enormes i els resultats, tècnicament limitats.
Així doncs, encara que sembla que les grans indústries estan fent passes decidides cap a la reducció d’emissions, continua sent un dubte si estan fent propostes realistes i si, encara que siguin totes de veritat, no han fet tard.
