La setmana passada, una tempesta mortífera que va assolar el sud-est d’Àfrica va mostrar una vegada més la cruesa de la crisi climàtica. La xifra de víctimes mortals ronda el centenar i, a més, hi ha desenes de milers de persones que han quedat aïllades a causa de la destrucció d’infraestructures com ara carreteres i ponts.
La força de la tempesta, anomenada Ana, ha arrasat grans zones de Moçambic i Malawi i també de l’illa de Madagascar, i això no és tot ja que, segons els meteoròlegs, una nova tempesta, anomenada Batsirai, s’ha format a l’oceà Índic i podria arribar a la regió aquesta mateixa setmana.
Aquest esdeveniment meteorològic extrem i la possibilitat que la mateixa zona sigui víctima de dos de seguits és un recordatori que el canvi climàtic no només significa un augment de les temperatures, sinó també un increment de la inestabilitat i de la probabilitat que es produeixin sequeres o pluges catastròfiques.
La situació, és clar, és encara més greu quan afecta les zones més desafavorides de la Terra que, a més, seran les que patiran amb més duresa aquest augment de la freqüència dels fenòmens més extrems. Milers de persones ho han perdut absolutament tot, fins i tot les seves cases, posant encara més pressió sobre poblacions que, ja de per sí, viuen en unes condicions molt dures.
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va lamentar la catàstrofe i va recordar que és un exemple més que calen més inversions, tant per frenar el canvi climàtic com per mitigar-ne els impactes, per tal de “protegir i salvar vides” de milers de persones, especialment a les regions amb menys recursos i que estan pagant més durament el preu de les emissions descontrolades de gasos d’efecte hivernacle dels darrers gairebé dos segles.
