La gran illa de plàstic del Pacífic, una regió de 700.000km2 entre Califòrnia i Hawaii (Estats Units) plena de deixalles, és un dels exemples més coneguts del l’impacte que té la nefasta gestió humana dels residus que generem. Amb un pes total d’unes 80.000 tones, a causa de la seva mida i permanència, a més, i tot i ser a milers de quilòmetres de terra ferma, fins i tot ha desenvolupat tot un ecosistema costaner propi, segons afirma un nou article publicat a ‘Nature Ecology & Evolution’ que ha observat que dotzenes d’espècies típiques de les costes poden viure i reproduir-se en aquestes deixalles de plàstic que duren anys surant al mar.
Dotzenes d’espècies diferents
A diferència de la matèria orgànica, com bé sabem, el plàstic pot romandre a la superfície de l’aigua durant moltíssim temps, cosa que les converteix en una plataforma on algunes espècies poden viure i reproduir-se. De fet, en el cas de la gran illa de plàstic del Pacífic, els investigadors afirmen que hi ha espècies costaneres al 70% de deixalles analitzades, més de 100 fragments que van ser recollits entre finals de 2018 i principis de 2019.
A l’article, s’hi afirma que les anàlisis van detectar gairebé 500 invertebrats de 46 espècies, el 80% de les quals normalment es troben en hàbitats costaners. També s’hi van trobar, és clar, moltes espècies oceàniques, i de fet en dos terços dels fragments analitzats hi havia tots dos tipus d’organismes, competint però també interactuant.
Interaccions inèdites
Això genera una certa preocupació, ja que la introducció de noves espècies en zones remotes de l’oceà i la seva interacció amb la fauna i la flora natives és un fenomen nou i que no es coneix. Pel que fa a la manera com tots aquests animals costaners van arribar a l’oceà i com sobreviuen, encara cal continuar-ho estudiant per esbrinar, per exemple, si van colonitzar el plàstic a la costa, abans que les corrents el duguessin fins a la gran illa, o si van fer-ho un cop ja havia arribat.
En qualsevol cas, aquest és només un altre exemple del problema enorme que la contaminació per plàstics suposa a nivell global, amb una producció excessiva i un reciclatge insuficient fent que la generació d’aquestes deixalles continuï totalment descontrolada i escampant-se per tot el món, amb conseqüències molt greus per a la fauna, especialment per a la marina. L’any passat, l’ONU va aprovar una resolució impulsant el primer acord global sobre els plàstics però de moment, fins el 2024, no hi haurà res en ferm.
