Girona serà el ‘hub’ europeu de l’aigua amb el congrés internacional EcoSTP

El congrés presentarà les novetats per al tractament, la reutilització i la recuperació de recursos d’aigües residuals urbanes i industrials el juny de 2023

La Universitat de Girona (UdG) i l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) organitzaran la sisena edició del Congrés Internacional en Ecotecnologies per al Tractament d’Aigües Residuals (EcoSTP). L’esdeveniment tindrà lloc entre el 26 i el 30 de juny del 2023 i es preveu que hi assisteixin fins a 400 persones de tot el món, expertes d’aquest sector.

L’EcoSTP de Girona presentarà les novetats en ecotecnologies per al tractament, la reutilització i la recuperació de recursos d’aigües residuals urbanes i industrials i situarà Girona com el hub europeu de la recerca de l’aigua. L’objectiu és potenciar la col·laboració publicoprivada i l’emprenedoria, i acostar al mercat les tecnologies que es presentin a l’EcoSTP. Així, per primera vegada s’inclourà una sessió adreçada a noves empreses de base tecnològica.El congrés tindrà en compte els aspectes socioeconòmics associats al sector i el seu potencial de comercialització. Amb una visió multidisciplinària i multisectorial, al llarg de cinc dies, les ponències, tallers, cursos i taules rodones giraran al voltant de temes tan diversos com la recuperació de nutrients, la digitalització, la percepció social de la reutilització, o l’aigua residual i les pandèmies.

Maite Pijuan i Ignasi Rodríguez | ICRA
Maite Pijuan i Ignasi Rodríguez | ICRA

Els impulsors d’aquesta iniciativa són el catedràtic d’enginyeria química de la UdG i membre del grup de recerca LEQUIA, Ignasi Rodríguez-Roda, i la cap de l’Àrea de Tecnologies i Avaluació (TiA) de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), Maite Pijuan. Ambdós representen grups i institucions amb una llarga trajectòria de recerca en tractament d’aigües residuals. Aquesta aliança estratègica reforça Girona com a seu de la propera edició del congrés EcoSTP. Segons un article publicat recentment a la revista Chemosphere, la UdG i l’ICRA es troben entre les deu institucions de recerca amb més publicacions científiques en tractament d’aigües residuals a Europa.El congrés comptarà amb el suport del Campus de l’Aigua, una plataforma de la UdG per facilitar la relació entre les empreses i institucions del sector i la universitat. No obstant, “la rellevància del sector de l’aigua a les comarques gironines no es limita a l’àmbit estrictament acadèmic”, detalla Ignasi Rodríguez-Roda. El Clúster Català de l’Aigua (CWP) és una de les associacions empresarials més importants del sector i també té la seu a la ciutat de Girona. A més, entitats com el Consorci Costa Brava, Trargisa o Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter han dut a terme projectes pioners i altament innovadors. Els organitzadors justifiquen així que el congrés tingui lloc a la ciutat de Girona i, en general, a Catalunya, on el mapa del sector és molt important: “A més de l’existència de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), al nostre territori també hi trobem empreses importants del sector de l’aigua i grups de recerca en altres universitats i centres tecnològics”, explica Maite Pijuan.

La dessalinitzadora de la Tordera  | ACA
La dessalinitzadora de la Tordera | ACA

La darrera edició del congrés ha tingut lloc aquest mes de juny. Organitzada per la Universitat Politècnica de Milà, ha aplegat més de 300 persones en format virtual a causa de la pandèmia de la Covid-19. Fins ara, el congrés també s’ha fet a Santiago de Compostela (Espanya), Verona, Cambridge (Regne Unit), i London (Canadà). La UdG i l’ICRA en prenen ara el relleu i confien que “l’esperada tornada a la presencialitat sigui un bon revulsiu per superar amb escreix aquesta xifra i que Girona es converteixi en la capital mundial de l’àmbit de les aigües residuals durant cinc dies”.

Al llarg del segle XX, el sector de l’aigua ha hagut de fer front a tot tipus de reptes, i la situació esdevé més complexa en plena emergència climàtica: legislacions mediambientals estrictes, episodis de sequera i inundacions, creixement de la demanda, etcètera. “La resposta passa per desenvolupar solucions tecnològiques innovadores, sostenibles i intel·ligents a través de la recerca i la innovació”, afirma Ignasi Rodríguez-Roda. Tanmateix, segons Maite Pijuan, “no sempre és fàcil que els resultats de la R+D+I arribin al mercat i cada vegada es fa més evident que l’aigua, com altres serveis essencials, no es pot deslligar del seu context social, econòmic i polític”.

La depuradora de Riudellots de la Selva, actualment  | Agència Catalana de l'Aigua
La depuradora de Riudellots de la Selva, actualment | Agència Catalana de l’Aigua

La primera edició del Congrés Internacional en Ecotecnologies per al Tractament d’Aigües Residuals va tenir lloc l’any 2012. Un grup de científics de la xarxa europea Action COST Water 2020, liderats pel Dr. Juan Lema de la Universitat de Santiago de Compostel·la, va detectar la necessitat de crear un esdeveniment científic per presentar tecnologies de depuració d’aigües que fossin respectuoses amb el medi ambient. Des d’aquell moment, la preocupació de la ciència pel canvi climàtic, l’esgotament dels recursos o la contaminació de les aigües no ha parat de créixer, així com l’assistència en les posteriors edicions d’aquest congrés.

El Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) és un grup de recerca de la Universitat de Girona (UdG) creat el 1992 i dedicat al desenvolupament de solucions eco-innovadores en l’àmbit del medi ambient. Dins de la UdG, està adscrit a l’Institut de Medi Ambient i participa activament en el Campus Sectorial UdG Aigua. En l’àmbit de Catalunya, està reconegut com a grup de recerca consolidat i té el segell de qualitat TECNIO que distingeix els agents líders en recerca aplicada i transferència tecnològica.El LEQUIA és un grup referent en recerca en el tractament d’aigües residuals a tot el món, si bé els darrers anys ha ampliat la seva activitat a altres aplicacions mediambientals com són el tractament d’aigües potables o la bioconversió del diòxid de carboni per mitja de sistemes biolectroquímics. Actualment té un equip humà multidisciplinari de 35 persones, amb químics, ambientòlegs, biòlegs, biotecnòlegs, enginyers, informàtics i politòlegs.

Nou comentari