Les ciutats del futur, en comptes de créixer en extensió o cap amunt, com van fer durant el segle XX, podrien fer-ho cap avall. Davant d’unes zones urbanes cada cop més densament poblades, la manca d’espai ens pot dur a la construcció d’extensions subterrànies de les ciutats. Una idea que a dia d’avui ens pot semblar de ciència-ficció distòpica però en què aprofundeix un article publicat fa poc per la cadena nord-americana CNN.
Una població que no para de créixer
Segons les prediccions de les Nacions Unides, el 2050 hi haurà 9.800 milions de persones al món i gairebé el 70% viurà a les ciutats. Així doncs, l’ús del subsòl pot ser l’única opció per encabir tota aquesta població sense haver de destruir enormes extensions d’espais naturals per urbanitzar-los.
Una enorme xarxa de túnels a 60 metres de profunditat
A Singapur, explica l’article, ja hi ha un ‘megaprojecte’ treballant en aquest sentit: el DTSS, una sèrie de túnels a 60 metres de profunditat, més enllà dels centres comercials i fins i tot del metro i que podria ser un exemple per a la resta del món. Dissenyat a mitjans dels anys 90, aquesta “superautopista” subterrània pot permetre estalviar tant espai com aigua. Una solució que consideren sostenible i resilient i que va completar la seva primera fase ja al 2008.
Amb un cost de 2.500 milions d’euros, es van construir 48 quilòmetres de túnels de clavegueres subterrànies i una planta de tractament d’aigües residuals centralitzada. La segona fase, que va començar el 2017 i s’espera que s’acabi el 2026, farà que hi hagi 200 quilòmetres de túnels transportant les aigües residuals cap als llocs on seran tractades. En total, segons l’agència pública d’aigües de Singapur, el projecte permetrà alliberar 150 hectàrees a la superfície.
Recuperació d’aigües residuals per reduir l’escassedat
Aquest projecte, a més d’ajudar a mantenir el subministrament d’aigua reclamant fins a 2 milions de metres cúbics cada dia, també pot permetre aprendre moltíssimes coses sobre el desenvolupament urbà subterrani. Unes lliçons que poden ser útils no només per a Singapur sinó per a qualsevol altre país del món que pateixi problemes d’espai.
Aquest país asiàtic, però, és pioner en aquest camp, ja que el projecte DTSS és només un exemple de tot el que estan fent sota al superfície. L’agència responsable del desenvolupament industrial de Singapur, per exemple, està fent servir cinc coves subterrànies enormes, amb una capacitat equivalent a la de 600 piscines olímpiques, per emmagatzemar-hi hidrocarburs líquids com ara petroli, estalviant molt espai a la superfície.
El govern, de fet, ha encarregat a una empresa que examini i creï un estudi d’avaluació del desenvolupament de l’espai subterrani que tingui la sostenibilitat com una de les prioritats més importants. La gestió d’un recurs escàs com l’espai també s’ha de fer de manera planificada i estudiada per tal que l’eficiència en el seu ús sigui el més alta possible.
Altres projectes d’urbanisme subterrani
Molt més a prop de nosaltres, a Helsinki (Finàndia), el desenvolupament urbà subterrani també fa anys és una realitat. Per bé que originalment el projecte es va dur a terme durant la Guerra Freda, amb l’objectiu de protegir tota la població de la ciutat en cas d’un bombardeig nuclear, ara l’espai inclou una església i fins i tot una piscina. Al Canadà, d’altra banda, Montreal té una de les xarxes subterrànies per a vianants més grosses del món, amb més de 30 quilòmetres de túnels.
Sembla, doncs, que el creixement cap avall de les ciutats cada dia és una realitat més palpable. Pels projectes que s’han dut a terme fins ara, sembla clar que poden tenir molts avantatges i ajudar-nos a enfrontar-nos a alguns dels reptes més importants del futur. El problema, és clar, és que les persones potser no són especialment favorables a la idea de viure sota terra. Una idea explorada, per exemple, a Mèxic, on existeix un projecte, per bé que només sobre el paper, per construir un ‘grataterres’, un edifici de molts pisos de profunditat.
Una possible solució pels problemes del futur
En qualsevol cas, és clar, sembla que la majoria d’aquest tipus de projectes, tal com mostra el cas de Singapur, volen dur sota terra alguns serveis públics que, actualment, ocupen molt espai a la superfície. Així, si la urbanització del subsòl es desplega a gran escala, els usos més centrats en les persones es trobarien preferentment a la superfície o als primers pisos de profunditat mentre que, els nivells més baixos, serien per a infraestructures que necessiten poca intervenció humana. Una idea interessant i que el temps dirà s’ s’acaba convertint en realitat.
