La fusió del permagel a causa del canvi climàtic pot lliberar quantitats enormes de productes tòxics que s’hi han acumulat al llarg dels anys. Segons un estudi publicat a ‘Nature Communications’, a més, els esforços per descontaminar-los podrien ser molt difícils a causa de la inestabilitat d’aquests sòls, que poden cedir en qualsevol moment.
Una zona amb moltíssima activitat econòmica i un gran abocador
Per bé que sovint pensem en l’Àrtic com una zona de natura verge, hi ha una quantitat important de pous de petroli i mines de carbó i altres materials, a més de les vies de transport que serveixen per distribuïr-los pel món. Moltes d’aquestes instal·lacions són damunt del permagel, un sòl congelat que es considerava estable perquè només es fon superficialment a l’estiu.
A més d’això, el permagel també s’ha considerat una barrera que impedeix la propagació dels contaminants, i és per això que moltes indústries han decidit al llarg del temps deixar-los allà en comptes de pagar els costos de retirar-los: restes de la mineria, fangs de l’extracció de gas i petroli i fins i tot instal·lacions militars abandonades i llacs que van ser emprats com a deixalleries i on, fins i tot, s’hi podrien haver abocat residus radiactius. Si bé es creia que tots aquests compostos tòxics estaven segurs, continuen enterrats allà, i la pujada de les temperatures podria anar-los alliberant.
L’amenaça, doncs, és cada cop més gran, i no només pel que es pugui alliberar sinó perquè, a les instal·lacions construïdes sobre el permagel, hi ha més contaminants que podrien escampar-se quan es fongui. El 2020, per exemple, a la ciutat siberiana de Norilsk un dipòsit es va desestabilitzar i va alliberar 17.000 tones de combustible dièsel, en un tipus d’accident que, en el futur, podria ser cada cop més habitual.
Dades molt preocupants i que són conservadores
Per tot plegat, un equip internacional d’investigadors ha analitzat les activitats industrials a l’Àrtic, comptabilitzant uns 4.500 llocs que emmagatzemen o fan servir substàncies potencialment tòxiques. Fent servir les dades disponibles, principalment dels Estats Units i el Canadà, han determinat que els contaminants més habituals són combustibles com el dièsel i el querosè però que també n’hi ha com el mercuri, el plom o l’arsènic. Pel que fa a Rússia, hi ha molt poca informació disponible, però la que hi ha és preocupant.
Fent servir models per ordinador, els investigadors han calculat quants indrets contaminats hi ha en aquestes regions àrtiques. Podrien ser entre 13.000 i 20.000, de les quals entre 3.500 i 5.200 són a zones on el permagel encara és estable però que podria deixar de ser-ho cap a finals del segle. Això, a més, hauria de ser considerada una estimació conservadora, ja que falten dades i el problema podria ser encara pitjor.
La situació, a més, encara podria empitjorar. L’interès en dur a terme activitats econòmiques a l’Àrtic no para de créixer, i cada cop hi ha més instal·lacions industrials que podrien alliberar encara més substàncies tòxiques en indrets on cada cop són més difícils de retirar, ja que la inestabilitat dels sòls impedeix l’ús de la maquinària pesant necessària. Així doncs, ens trobem davant d’un gran problema ambiental que pot ser cada cop pitjor.
Per tot plegat, els experts demanen disposar de més dades i que s’institueixi un sistema de control de substàncies tòxiques generades per les activitats industrials a l’Àrtic. Al cap i a la fi, tots aquests contaminants poden acabar als rius i els oceans, afectant la vida animal i vegetal i també la dels humans.
