Instal·lar plaques solars flotants a les reserves d’aigua dolça del món podria generar més d’una tercera part de l’electricitat que consumeix la humanitat alhora que cada any evitaria que s’evaporés l’aigua necessària per a abastir 300 milions de persones. Aquestes xifres sorprenents les ha obtingut un equip d’investigadors del Laboratori Nacional Sandia del Departament d’Energia dels Estats Units, en un estudi publicat a ‘Nature Sustainability’ on ha analitzat a fons els beneficis bidireccionals de la instal·lació de fotovoltaica als pantans.
Una opció estudiada des de fa anys
L’energia solar flotant és una opció que fa anys que s’estudia, amb diversos estudis i proves realitzades durant els darrers anys. Tot i que és més cara que la convencional, té l’avantatge que l’ombra de les plaques redueix l’evaporació de l’aigua i que, alhora, la presència de l’aigua refrigera les plaques i n’augmenta tant l’eficiència com la vida útil. A més, tampoc no treuen espai a altres activitats i poden limitar la proliferació d’algues a l’aigua de boca, per bé que també podrien ser un problema per als ecosistemes que viuen als pantans. Finalment, com que els pantans acostumen a tenir centrals hidroelèctriques, la distribució de l’electricitat generada no seria un problema.
Un gran estudi a nivell global
En qualsevol cas, i per veure’n el potencial a nivell global, aquest equip d’investigadors va fer servir un model actualitzat de rendiment de les fotovoltaiques en circumstàncies diferents i va recollir dades de temperatures irradiació solar i velocitat del vent de dos sistemes de satèl·lits diferents per començar a dur a terme una anàlisi global. Per preservar els usos recreatius i els ecosistemes dels pantans, l’àrea coberta es va limitar a un màxim del 30% o a 30km2, el que fos més baix.
Resultats espectaculars
Els resultats apunten que, fins i tot amb aquestes limitacions, es podrien produir fins a 9.400TWh cada any, més del 40% de l’electricitat que es consumeix cada any al món, que es calcula en uns 22.800Twh. Limitant l’ús de la superfície dels pantans a només un 10%, de fet, encara es podria cobrir més d’un 20% de la demanda elèctrica anual mundial.
Per bé que, com és evident, tot aquest potencial no està distribuït igual arreu del món, entre els que se’n podrien beneficiar més hi ha països com els Estat Units, Xina, l’Índia, el Brasil, Rússia, Turquia i Sud-àfrica i, per tant, suposa una gran oportunitat per a la descarbonització d’aquestes economies, entre les que hi ha les més intensives en carboni del món.
A més, hi ha una quarantena de països que podrien generar tota la seva demanda elèctrica amb solar flotant, molts dels quals són considerats economies en desenvolupament però entre els quals també hi ha el Brasil, una economia potent. L’informe, a més, també apunta que hi ha 150 ciutats del món amb poblacions de més d’un milió d’habitants que podrien abastir-se completament d’electricitat amb plaques solars als pantans propers.
Una gran ajuda també per a la gestió de l’aigua
D’altra banda, els beneficis pel que fa a la disponibilitat d’aigua serien importantíssims. A més de reflectir el sol, l’ombra de les plaques baixaria la temperatura de l’aigua i faria que, de mitjana, l’evaporació es reduís un 45%. A nivell mundial això podrien suposar uns 100.000h3 anuals, és a dir, l’aigua que necessiten 300 milions de persones. En alguns països amb problemes crònics d’escassedat, com Egipte o Sud-àfrica, això podria ser la seva salvació. De fet, en aquest darrer cas, no només podrien generar més del 60% de la seva electricitat amb fotovoltaica flotant sinó que, a més, deixarien de perdre 1.600hm3 anuals per evaporació.
