Fabricar filtres que capturin el diòxid de carboni de l’aire fent servir la tecnologia d’impressió 3D podria ser una realitat d’aquí poc temps. En un estudi publicat a la revista ‘Gels’, un equip d’investigadors de la Universitat Estatal de Carolina del Nord demostra que és possible fer-ho, imprimint un hidrogel que pot contenir anhidrasa carbònica, un enzim que accelera la conversió del CO2 i l’aigua en bicarbonat.
Gràcies a això, en el futur els filtres per retirar el diòxid de carboni de l’aire, dels tubs d’escapament, de les xemeneies… podrien produir-se de manera molt més ràpida, més fàcil i més precisa. A més, disposant només d’una impresora 3D i de les matèries primeres qualsevol podria fer-ne, facilitant moltíssim la implementació d’aquesta tecnologia arreu del món.
Buscant el material perfecte
Els investigadors van barrejar una solució amb dos compostos orgànics, que formen la ‘tinta’ per a imprimir; i l’anhidrasa carbònica. Després, van imprimir filaments de l’hidrogel resultant en dues dimensions alhora que solidificaven la solució amb llum ultravioleta en el mateix moment en què s’imprimia. La idea era que l’hidrogel fos mecànicament prou fort com per imprimir-se en 3D i alhora que pogués tenir forma de fil. La inspiració van ser les nostres pròpies cèl·lules, que tenen enzims en espais compartimentats plens de líquid i que faciliten que facin la seva feina.
Resultats molt i molt prometedors
El material i les seves propietats van ser posats a prova per veure com de bé resistia ser doblegat i retorçat i també per veure com de bé capturava carboni. En un petit experiment, van comprovar que el filtre era capaç de retirar el 24% del diòxid de carboni de la barreja de gasos a què el van exposar, menys del que s’ha aconseguit en experiments anteriors però amb un filtre de menys de 2 centímetres de gruix, cosa que obra la porta a fer diverses capes per augmentar la quantitat de carboni capturat. A més, pel que fa a la seva durabilitat, les proves van demostrar que, fins i tot després de més de 1.000 hores funcionant, encara conserva un 52% de la seva capacitat de captura.
Tot plegat, doncs, indica que aquesta manera de crear filtres de captura de carboni pot ser una opció molt interessant i tota una esperança per a la proliferació i la implantació d’una tecnologia que és cada vegada més clar que és imprescindible per a un futur millor. La reducció d’emissions està arribant massa tard i ja hi ha massa CO2 a l’atmosfera. A més de no emetre’n més, doncs, caldrà que en retirem.
