Els Estats Units comencen a invertir seriosament en les tecnologies de captura de carboni, una de les múltiples opcions que poden ajudar a un futur més verd i a frenar el canvi climàtic. Segons un article publicat a ‘The Verge’, de fet, el país podria tenir, a finals d’aquesta dècada, la planta més grossa del món d’aquest tipus, que seria diverses ordres de magnitud superior a les que s’havien posat en marxa fins ara.
Segons afirma el mitjà, dues ‘startups’ de tecnologies climàtiques planegen absorbir CO2 de l’atmosfera i emmagatzemar-lo sota terra a l’estat de Wyoming. El projecte, anomenat ‘Bison’, inclou la construcció d’unes instal·lacions que el 2030 haurien de retirar uns 5 milions de tones de diòxid de carboni cada any. La construcció va a càrrec d’una empresa de Los Angeles (Califòrnia) anomenada CarbonCapture, i podria entrar en funcionament aquest any, començant sent petita i anant creixent fins arribar a les xifres enormes anunciades.
Un salt d’ordres de magnitud
A dia a d’avui, a tot el món hi ha 18 plantes de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni. La més grossa de totes, Orca, va ser inaugurada a Islàndia el setembre de 2021 i pot capturar unes 4.000 tones de CO2 cada any. L’empresa propietària, ClimeWorks, ja ha anunciat la construcció d’una altra de molt més grossa, anomenada ‘Mammoth’, que capturarà fins a 36.000 tones anuals.
Totes dues, però, podrien quedar en no-res davant de Bison i els seus 5 milions de tones anuals. Gràcies al seu disseny modular, es podrà anar ampliant, afegint parts per anar augmentant la capacitat de captura. L’any vinent, amb els primers 25 mòduls, es podran retirar unes 12.000 tones de CO2 anuals, i a mesura que passin els anys s’anirà ampliant.
Un sistema de captura i emmagatzematge permanent
A l’interior de cada mòdul hi ha una setzena de reactors amb filtres que retiren un 75% del diòxid de carboni que hi ha a l’aire que hi passa. Els filtres s’omplen cada 30-40 minuts i, aleshores, se’ls escalfa perquè alliberin el diòxid de carboni, que és concentrat, comprimit i enviat a pous subterranis per emmagatzemar-lo. Tot plegat és car, uns 600€ per tona de CO2, però s’espera que el preu baixi amb les millores tecnològiques i amb la reducció de les necessitats energètiques que suposarà generar la seva electricitat amb plaques solars i turbines eòliques.
Pel que fa a l’emmagatzematge, la Bison podria ser la primera planta d’aquest tipus als Estats Units que fa servir els anomenats “pous de Classe VI”, dissenyats per a que siguin permanents. La geologia de Wyoming permet, en teoria, guardar el CO2 en aqüífers salinitzats a més de 3.600 metres de profunditat, d’on , en teoria, no hauria de poder sortir mai.
Una pota d’una lluita molt més grossa
Així doncs, la cursa per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic continua avançant, si més no en part. Les Nacions Unides consideren que, a més d’evitar emetre més gasos d’efecte hivernacle, retirar els que ja hem emès és inevitable si volem estalviar-nos la cara més terrible de l’escalfament global. Sense la reducció d’emissions, però, tot plegat podria no servir per a res. En qualsevol cas, Bison podria ser una passa molt important en aquesta pota de la lluita contra el canvi climàtic, fent un salt d’escala respecte les plantes de retirada de CO2 que existien fins ara.
