El començament d’un nou any, per bé que completament arbitrari, sempre és un bon moment per mirar endavant, als propers dotze mesos, i pensar què tenir per davant. A la revista ‘Nature’, una de les publicacions científiques més prestigioses del món, han fet exactament això en el seu camp, i ens han dut els esdeveniments científics que, creuen, marcaran aquest 2022. De la Covid a la física de partícules i les properes missions a la Lluna, sembla que ens espera un any, com a mínim, interessant.

Mútua Terrassa i el dia a dia d'un hospital bolcat contra la Covid-19  | Redacció
Mútua Terrassa i el dia a dia d’un hospital bolcat contra la Covid-19 | Redacció

1– La pandèmia de Covid-19 continua. Entrem al seu tercer any en plena onada de la variant Omicron, que s’ha estès com cap altra fins ara d’ençà que va ser detectada a finals de novembre. Tot i que menys greu que les variants anteriors, sembla que les vacunes protegeixen menys contra ella, i és per això que s’estan posant terceres i fins i tot quartes dosis. Alhora, però, gairebé la meitat de la població del món no n’ha rebut ni una, de dosi. Així, una de les grans preguntes de 2022 és si les farmacèutiques alliberaran les patents o faran alguna altra cosa per facilitar l’accés a les vacunes als països pobres. Alhora, ‘Nature’ recorda que encara no sabem d’on va sortir el virus i que l’Organització Mundial de la Salut ha creat un equip de 26 científics per mirar d’esbrinar-ho.

Congeladors amb la vacuna de Pfizer emmagatzemades a Bèlgica  | ACN
Congeladors amb la vacuna de Pfizer emmagatzemades a Bèlgica | ACN

2– Un salt endavant en les vacunes. Si la Covid-19 ha servit d’alguna cosa és per veure el desenvolupament de les vacunes d’ARN missatger, una de les tecnologies més prometedores d’aquest camp. El 2022 també ens podria dur vacunes pensades per a variants específiques de la Covid, vacunes per a malalties com el VIH i la malària, vacunes basades en proteïnes i fins i tot vacunes basades en l’ADN, més barates i fàcils d’emmagatzemar que les d’ARN missatger.

CERN  | NASA
CERN | NASA

3– La física està en un gran moment. Després d’anys de treballs de manteniment, el Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC) del laboratori CERN de Ginebra (Suïssa) tornarà a funcionar el proper mes de juny. Alguns dels seus grans experiments, com l’ATLAS i el CMS, han estat ampliats i millorats i es podran aconseguir més dades de les 40 milions de col·lisions de protons que cadascun d’ells produeix cada segon. A més, a finals d’any, els quatre detectors d’ones gravitacionals que hi ha al món començaran una nova ronda d’observacions el proper desembre. Per acabar, a la Universitat Estatal de Michigan, als Estats Units, començarà a funcionar el FRIB, un accelerador que vol crear milers d’isòtops nous d’elements coneguts i investigar l’estructura nuclear i la física de les estrelles de neutrons i les supernoves.

El maniquí que viatjarà amb la missió Artemis I | NASA
El maniquí que viatjarà amb la missió Artemis I | NASA

4– Missions a la Lluna. Aquest 2022 hi haurà un munt de missions públiques i privades que enviaran sondes i vehicles d’exploració al nostre satèl·lit. La NASA enviarà l’Artemis I, provant per fi el seu nou sistema de llançament que, els propers anys, ha de tornar a dur persones a la Lluna. La seva sonda orbital CAPSTONE, a més, farà experiments de preparació per a la Gateway, l’estació espacial que, en un futur proper, orbitarà el satèl·lit. El 2022 també serà l’any de la tercera missió de l’Índia a la Lluna, que durà un vehicle d’exploració. Rússia, el Japó i Corea del Sud també hi enviaran naus. Una companyia privada japonesa, a més, durà a la seva superfície un vehicle d’exploració dels Emirats Àrabs Units.

Moment del llançament del coet Soyuz que ha dut la sonda Cheops a l'òrbita terrestre  | Arianespace
Moment del llançament d’un coet Soyuz | Arianespace

5– Més missions espacials. Després d’alguns endarreriments, l’Agència Espacial Europea i Roscosmos posaran en marxa el proper setembre la missió ExoMars i durà el vehicle d’exploració Rosalind Franklin al planeta vermell perquè hi busqui indicis de l’existència passada de vida. La Xina, per la seva banda, completarà la seva estació espacial, la Tiangong, i hi començarà a fer els més de 1.000 experiments que té preparats.

La cimera COP26, a Glasgow (Escòcia) | Europa Press
La cimera COP26, a Glasgow (Escòcia) | Europa Press

6– El canvi climàtic. Després de la cimera COP26 de Glasgow, el 2022 serà l’any de la COP27, a Xarm el-Xeikh (Egipte), on es mirarà d’aprofundir en els compromisos adquirits fins ara en reducció d’emissions i en la seva aplicació pràctica. Tot plegat per mirar de reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle mantenir l’escalfament global per sota dels 2ºC.

Granota morta quitridiomicosi
Una granota morta a causa de la quitridiomicosi, que s’alimenta de la pell dels amfibis

7– La lluita per salvar la biodiversitat. A més del clima, el medi ambient i els ecosistemes del món també estan greument amenaçats. Entre l’abril i el març d’enguany, la Convenció de les Nacions Unides en Diversitat Biològica es reunirà per debatre sobre assumptes com la pèrdua d’hàbitats, el desplaçament o la reducció de poblacions d’espècies i es miraran de posar nous objectius pel futur per reduir el que, actualment, es considera que és un milió d’espècies animals i vegetals que es troben amenaçades d’extinció per culpa de l’activitat humana.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa