La manera com l’escalfament global està afectant la península Ibèrica està fent que, de retruc, les temperatures màximes dels dies més càlids dels estius del nord-oest d’Europa estiguin augmentant el doble de ràpid que les mitjanes estivals. En un estudi publicat a ‘Geophysical Research Letters’, un nou estudi lidreat per la Universitat d’Oxford explica que aquesta tendència és especialment forta a Anglaterra, Gal·les i el nord de França.
Una diferència brutal en l’augment de la temperatura
El treball ha analitzat dades sobre les temperatures de l’aire en superfície a la regió durant els darrers 60 anys, arribant a conclusions que posen de manifest que, en aquestes zones tradicionalment fredes, cal adaptar algunes infraestructures essencials per tal que puguin resistir aquest impacte del canvi climàtic.
Els resultats indiquen que els esdeveniments de calor extrema, com ara les onades de calor, seran cada vegada més habituals. Així, sembla clar que el canvi climàtic està afectant països considerats més freds però d’una manera desigual. Així, per exemple, si les temperatures mitjanes a l’estiu han augmentat uns 0,26ºC per dècada a Anglaterra i Gal·les, la temperatura màxima ha pujat uns 0,58ºC per dècada.
L’explicació és l’escalfament ràpid de la Península
El curiós, però, és que aquesta diferència entre la pujada de les màximes i la de les mitjanes no s’ha observat, o si més no en aquesta magnitud, a cap altre lloc de l’Hemisferi Nord. Els científics, que miren de comprendre quina és la causa, consideren que el més probable és que sigui que les grans onades de calor al nord-oest d’Europa s’originen, si més no de manera habitual, pel transport d’aire calent de la península Ibèrica cap al nord. Com que el sud d’Europa s’està escalfant més ràpidament que el nord, això podria explicar aquesta diferència en els extrems més càlids.
Els científics alerten que cal adaptar-se als canvis
En qualsevol cas, l’augment de les onades de calor i de les temperatures que s’hi assoleixen pot tenir impactes negatius molt importants, no només en la salut i en la producció agrícola sinó també en les necessitats energètiques i en les infraestructures de transports. És per això que, a més d’alertar que cal tenir en compte un augment dels problemes respiratoris i cardiovasculars als sistemes de salut del nord d’Europa, hi ha molts altres elements en què cal pensar a l’hora de planificar el futur.
