La cimera climàtica COP26 que s’està celebrant a Glasgow (Escòcia) ha mostrat clarament les desavinences a l’hora d’enfrontar el repte de la reducció d’emissions. Un dels temes que està dividint més els països participants és l’ús de l’energia nuclear. Mentre alguns països i fins i tot experts la defensen com la millor esperança de frenar el canvi climàtic, ja que no hi ha cap altra font d’energia que pugui proveïr-ne tanta amb tan poques emissions de gasos d’efecte hivernacle, altres recorden el seu preu altíssim, els residus radioactius que genera i els danys devastadors que causen els accidents a les centrals.
Molts governs del món estan fent pressió per aconseguir que l’energia nuclear formi part dels plans de reducció d’emissions per facilitar una transició energètica que suposa un repte titànic. En aquest sentit, la Unió Europea està debatent si la posa a la llista d’energies verdes, cosa que podria marcar el rumb d’un gran volum d’inversions i, també, ser un precedent important per a la resta del món. França, el país més dependent de l’energia nuclear del món i líder en tractament i reciclatge de combustible radioactiu, és la principal defensora d’aquesta opció. A l’altre costat, Alemanya lidera els qui s’hi oposen. A la resta del món, alguns països importants estan posicionant-se fermament a favor d’aquesta alternativa als combustibles fòssils. Si els Estats Units hi donen suport i la Xina està construïnt una dotzena de reactors per deixar de dependre del carbó, el Japó, deu anys després de l’accident de la central nuclear de Fukushima, també està tornant a impulsar-la.
Precisament, els accidents nuclears són el perill en què es pensa més sovint quan es planteja l’ús de l’energia nuclear. Tot i que n’hi ha hagut molt pocs –amb Txernòbil i Fukushima com els més greus–, els seus efectes catastròfics són més que coneguts. D’altra banda, però, també hi ha el problema del tractament de residus, de què cada any es produeixen milers de tones que hauran de ser emmagatzemades en llocs segurs i sense filtracions durant, com a mínim, centenars d’anys. Tot i això, el cert també és que aquesta opció és una de les més clares a l’hora de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i permetria evitar molts dels problemes –xarxa de distribució, impacte paisatgístic, estacionalitat…– de les energies renovables. En qualsevol cas, i al marge de l’opinió de la població, el debat entre els líders mundials continua obert.
