La retirada de gasos d’efecte hivernacle de l’atmosfera hauria de rebre subvencions que li donessin una empenta definitiva. Aquesta és la conclusió a què arriba una anàlisi econòmica elaborada per experts de l’Institut de Postdam per a la Recerca sobre l’Impacte Climàtic i publicada a la revista ‘Journal of Environmental Economics and Management’.
Segons afirma l’informe, que ha tingut en compte els mercats internacionals, els ajuts a aquest tipus d’iniciatives pot tenir beneficis molt importants tant per a l’economia com per al clima. De fet, el document arriba a dir que els subsidis a la retirada de carboni haurien de ser superior al preu que es posa a les emissions de carboni per incentivar-ne la reducció. Aquest estudi, el primer que s’ha fet d’aquest tipus, apunta aquesta diferència té sentit no pas tant no es deuen tant pels reptes tecnològics sinó per un efecte econòmic anomenat ‘fuita’.
Totes les opcions han de sumar
En un comunicat, Max Franks, un dels autors de l’estudi, recorda que l’objecte de l’anàlisi són “pioners climàtics”, països “més ambiciosos” pel que fa a la reducció de gasos d’efecte hivernacle. Amb els seus companys, ha mirat de trobar de quina manera s’hauria de subvencionar la retirada de carboni per tal que funcionés, per tal de crear una economia i un circuit tecnològic basat en aquest tipus de projectes. Al cap i a la fi, recorda, calen “totes les opcions disponibles” per assolir els objectius dels Acords de París, tant reduir emissions com retirar el carboni que ja és a l’atmosfera.
Tot i això, si més no ara, les capacitats de retirada són limitades i només poden compensar “una certa part de les emissions”, recorda Franks. És per això que la pregunta continua sent quina és la millor combinació d’opcions i polítiques públiques, especialment si tenim en compte que “altres països continuen augmentant l’ús de combustibles fòssils i els mercats estan interconnectats”.
Un efecte econòmic que ‘penalitza’ la reducció d’emissions
Si els ‘pioners climàtics’ compren menys petroli, per exemple, el preu internacional cau, fent que altres països en comprin més. Això, explica Matthias Kalkuhl, un altre dels autors del treball, fa que si els països més ambiciosos redueixen les seves emissions en 1.000 tones, per exemple, pot fer que altres països augmentin les seves emissions en 150, fent que la reducció real ‘només’ sigiu de 850 tones. És aquesta diferència, precisament, el que es coneix com a ‘efecte fuita’.
Així doncs, la reducció global d’emissions és menor que la reducció dels països més ambiciosos i aquest joc d’equilibris acaba perjudicant el clima del planeta. Amb la retirada de carboni, en canvi, això no passa, ja que no afecta ni l’oferta ni la demanda de combustibles fòssils ni el seu preu. És per això, conclouen, que subvencionar cada tona de carboni que es retira amb més diners que cada tona de reducció d’emissions té molt de sentit des del punt de vista econòmic.
Una nova eina per informar les decisions polítiques
Les polítiques econòmiques, per a bé i per a mal, són un element importantíssim per aconseguir complir els objectius climàtics, i les tecnologies de retirada de carboni en són una part important. Una altra cosa, però, són els diversos mètodes coneguts, de la reforestació a la captura i emmagatzematge, i també quines formes hi ha de comptabilitzar i comprovar efectivament la retirada més o menys permanent d’aquest diòxid de carboni. Aquest nou informe, però, aporta dades molt interessants per als legisladors que vulguin continuar avançant en el camí per frenar el canvi climàtic.
