El “dret a reparar”, un moviment en alça arreu del món

Els consumidors demanen poder arreglar ells mateixos els seus productes i Europa estudia legislar en aquest sentit

Els ciutadans que reclamen el dret a reparar els seus aparells elèctrics i electrònics són cada cop més, i la seva reclamació té molt a veure amb la sostenibilitat i també amb l’economia. Aconseguir peces de recanvi sovint és impossible i fa que, sovint, molts aparells acabin sent substituïts i llençats quan encara haurien pogut tenir una vida útil molt més llarga. Aconseguir que els fabricants posessin a l’abast aquestes peces i permetre que els usuaris reparessin els seus aparells, doncs, seria un pas molt important en la reducció de les deixalles electròniques.

A la Unió Europea, la Comissió fa poc que va anunciar els seus plans per desenvolupar una legislació comunitària que garantís el dret a reparar dels telèfons mòbils, les tauletes i els ordinadors portàtils. Al Regne Unit, ja fora de la UE, el govern de Boris Johnson s’ha avançat i ja ha aprovat una normativa obligant els fabricants a posar recanvis dels seus aparells a disposició dels consumidors. A l’altra banda de l’Atlàntic, als Estats Units, el president Biden ha signat una ordre executiva ordenant la Comissió Federal de Comerç que comenci a treballar en una normativa que, en aquest cas, afectaria la reparació dels equipaments de les granges, tot i que s’espera que puguin anar més enllà i afectar l’electrònica de consum.

Reparació d'un ordinador | Pxhere
Reparació d’un ordinador | Pxhere

Els principals fabricants i comerciants d’aparells electrònics, és clar, s’hi oposen, ja que habitualment limiten qui els pot reparar per raons de seguretat i penalitzen els qui els manipulen, per exemple, amb la pèrdua de la garantia o la negativa a rebre assistència tècnica. És el cas de companyies tan grans com Apple, Microsoft o Amazon, per exemple. Pel que fa als cotxes, en canvi, als Estats Units la majoria de fabricants s’han compromès a proveïr informació de diagnòstic i reparació dels seus vehicles fabricats a partir de 2015 a particulars i tallers, tot i que amb certs límits perquè, afirmen, oferir massa dades podria posar en risc la ciberseguretat dels vehicles, que podrien ser “trucats” o “piratejats” a través de les seves parts electròniques.

Alhora, algunes empreses ofereixen recanvis, eines i instruccions i, a Internet, hi ha munts d’usuaris que expliquen o ajuden altres a arreglar els seus aparells, ja sigui amb vídeos-tutorial o responent preguntes. A banda de raons ideològiques –com la idea que s’hauria de poder fer el que es vulgués amb un aparell que s’ha comprat i pagat– també hi ha, com hem vist, la lluita per la sostenibilitat, basada en la idea que no cal comprar un aparell nou si una simple reparació li podria allargar molt la vida i ajudar tant la nostra butxaca com el nostre planeta.

Nou comentari