Un equip d’investigadors de la Universitat de Tòquio, al Japó, ha descobert una nova espècie de microalga d’aigua dolça en un aquari domèstic. Descrita en un article publicat a ‘Communications Biology’, ha estat batejada ‘Medakamo hakoo’ i és l’espècie d’alga verda d’aigua dolça més petita que es coneix. A més, les seves característiques la fan molt interessant no només per a la ciència sinó també per a la indústria, que podria cultivar-la fàcilment.
Una troballa sorprenent
Mentre analitzaven mostres d’ADN de les algues d’un aquari, els científics van trobar una seqüència que no encaixava amb cap registre conegut. Les microalgues són un tipus minúscul d’aquests vegetals que no es poden veure a ull nu però que són la base de totes les cadenes alimentàries aquàtiques i, per tant, essencials per a la vida a la Terra. Fa temps que tan les empreses com els investigadors els paren molta atenció per les seves possibilitats com a font de proteïnes, com a biocombustible, per fer-ne roba i també per la seva capacitat de capturar diòxid de carboni.
Per tot plegat, va ser molt sorprenent trobar-ne una espècie nova en un aquari domèstic. Aquests organismes, formats de relativament pocs gens, són molt útils pels investigadors perquè poden veure amb relativa facilitat què fa cadascun d’ells o quines aplicacions podrien tenir. En aquest cas, M. hakoo només té un mitocondri per produir energia i un cloroplast per a la clorofil·la i per crear aliment mitjançant la fotosíntesi. A més, sembla que té una estructura d’ADN, un sistema regulatori genètic que no s’havia vist mai fins ara i un cicle cel·lular amb una gran sincronització dia/nit.
Un potencial científic i comercial enorme
Juntament amb la seva mida petitíssima, aquestes característiques poden permetre cultivar-la amb una gran densitat, obrint la porta a convertir-la en aliments, cosmètics i biocombustible a baix cost. Els investigadors volen continuar exporant totes aquestes aplicacions comercials però també les que pot tenir al laboratori. Les algues verdes són l’origen de les plantes terrestres actuals, i M. hakoo permet entendre millor quin és el número mínim de gens que calen per dur a terme les seves funcions.
