Un equip d’investigadors de la Universitat Tècnica de Munic, a Alemanya, ha descobert uns cianobacteris -algues blaves- que poden ajudar-nos a superar un dels grans reptes de les properes dècades. En un article publicat a ‘Frontiers in Bioengineering & Biotechnology’, expliquen com aquests organismes poden facilitar molt el reciclatge de les terres rares, uns elements molt escassos i alhora molt importants tant per a la indústria electrònica com per a la de les energies renovables.
La demanda no para d’augmentar
La demanda d’aquests materials no para de créixer i, el 2030, en podrien fer falta més de 300.000 tones anuals. Alhora, cada any es generen uns 60 milions de tones de deixalles electròniques entre ordinadors, telèfons mòbils i altres aparells, que contenen algun d’aquests elements i que podrien recuperar-se per reduir la pressió sobre els recursos naturals. De fet, els darrers anys s’han presentat molts mètodes per aconseguir-ho, i aquest darrer va en la línia d’un dels més importants: l’ús de microorganismes per recuperar-los mitjançant un procés biològic.
Espècies adaptades a condicions extremes
Els investigadors han identificat 12 espècies de cianobacteris que són especialment bones duent a terme aquesta tasca i que podrien servir per recuperar terres rares alhora que es neteja el sòl i l’aigua. La majoria són natives d’entorns extrems: llacs d’aigües alcalines, rierols contaminats, deserts àrids… que han facilitat l’evolució d’espècies molt poc conegudes i amb característiques molt diferents de la majoria d’organismes. Les proves amb aquests cianobacteris han demostrat com, depenent de l’acidesa i de la presència d’altres metalls, tots ells mostren capacitats diferents d’absorció del lantani, el ceri i el neodimi.
Grans possibilitats i reptes per superar
En el cas d’un bacteri del gènere ‘Nostoc’, va aconseguir retirar fins a 91,5mg de metall per cada gram de biomassa. Un cop absorbits, a més, els metalls són fàcils de retirar: canviant la salinitat o el pH de l’aigua, els metalls surten de la biomassa, podent ser retirats. Després, si es torna la solució al seu estat anterior, el procés pot tornar a començar, reaprofitant els cultius de cianobacteris. En vista d’això, sembla possible crear bioreactors on aquests organismes retirin contínuament les terres rares de les deixalles electròniques per tal de poder-les reutilitzar. Per fer això, però, primer caldria convertir les deixalles electròniques a una forma que els cianobacteris poguessin fer servir.
En qualsevol cas, però, no només suposaria una porta a reutilitzar matèries primeres escasses sinó que beneficiaria el medi ambient i crearia tot un nou sector econòmic, especialment als països del món on van a parar les deixalles electròniques i que, gairebé sempre, són entre els més pobres del món. De fet, fins i tot es podria fer servir aquest sistema directament a algunes explotacions mineres, per impedir que les terres rares descartades contaminin la terra i l’aigua. La porta és oberta, doncs, i caldrà continuar investigant per mirar de fer realitat tot això.
