L’any 2021 la metròpoli de Barcelona va generar més d’un milió i mig de tones de residus, dels quals un 38,1% van ser recollits selectivament. Aquesta xifra, presentada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) suposa un estancament i encara és lluny dels objectius marcats per Europa. No obstant això, des de l’AMB es posa de relleu com els contenidors intel·ligents i el ‘porta a porta’, mètodes individualitzats de recollida, han estat líders, demostrant la seva utilitat.

Després de la pandèmia de Covid-19, el 2021 les dinàmiques de confinaments i reducció de mobilitat encara no es van estabilitzar i no està clar quins canvis d’hàbits hi pot haver en el futur. No obstant això, les dades indiquen un repunt en la generació de residus per la recuperació de la feina i l’estudi presencials i el retorn del turisme i la resta del sector serveis. La relació entre activitat econòmica i generació de residus, doncs, continua sent estreta.

Així, el 2021 la producció total de residus va ser d’uns 447 quilograms per habitant i any, i es va notar un augment especialment rellevant de la generació en les fraccions orgànica i vidre, molt vinculades al turisme especialment a la ciutat de Barcelona. Actualment, la generació diària és d’1,23 quilos per persona.

La recollida selectiva, per fraccions

Durant el 2021 es van recollit selectivament en origen 563.892,37 tones de residus, un percentatge del 38,1 %. Aquesta quantitat és lleugerament inferior a les 580.393 tones de 2020, que van suposar un màxim històric de recollida selectiva del 38,4 %. Amb tot, la xifra segueix per sota de l’objectiu europeu establert del 55% de reciclatge l’any 2025.

– La fracció orgànica recollida el 2021 arriba a 167.103 tones d’origen domiciliari i comercial, un increment del 2,2% el 2020, degut al repunt derivat d’una certa represa de l’activitat de restauració i hostaleria, i se situa a un nivell de recollida selectiva del 39%.

– Durant el 2021 es van recollir 66.438 tones de vidre (20 kg/hab. i any), un petit increment del 0,8 % respecte de l’any anterior, també vinculat a la represa del sector de restauració. Aquesta recollida selectiva és històricament la més exitosa, amb un 61%. 

– La recollida d’envasos lleugers domèstics al llarg de 2021 ha estat de 57.935 tones, un valor lleugerament inferior al de l’any anterior (-1,2 %), i que equival a 18,3 kg/hab. i any o un 39 % dels envasos domèstics produïts. La tendència de la recollida selectiva dels envasos lleugers ha seguit un increment pausat que s’ha fet més notable a partir del 2017 per la irrupció dels aspectes climàtics i ambientals als mitjans de comunicació.

– Durant el 2021 es van recollir 99.429 tones de paper i cartró després d’un petit descens respecte de l’any 2020, equivalents al 44% del paper i cartró produït. Aquestes xifres la situen com la segona fracció amb un nivell de recollida selectiva més elevat. 

– Pel que fa a la producció de la fracció resta, el 2021 es van generar 281 kg/hab. i any (0,78 kg/hab. i dia), una xifra que s’ha mantingut a nivells similars des del 2012.

Objectius de recollida a nivell català i metropolità

Les normatives ambientals són cada cop més estrictes pel que fa als objectius de recuperació i reciclatge de residus municipals. La Unió Europea obliga els estats membres a reutilitzar o reciclar el 55% dels residus l’any 2025 fins a arribar al 65% el 2035. En aquesta línia, a Catalunya, el PRECAT20 marcava com a objectiu assolir un 60% de recollida selectiva bruta dels residus municipals l’any 2020.

A escala metropolitana, el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25) té com a objectiu superar el 55% de reciclatge l’any 2025, reduir els residus municipals i aconseguir la neutralitat en carboni del sistema de tractament de residus, amb una estratègia d’actuació basada en 5 eixos estratègics: prevenció, recollida, tractament, educació i nova governança.

29 dels 36 municipis metropolitans no assoleixen l’objectiu europeu

Dels 36 municipis metropolitans, només vuit superen el 50% de recollida selectiva que la UE exigia per al 2020: Begues, Castellbisbal, Pallejà, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana. Entre aquestes poblacions, el Papiol, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana han optat per nous models que individualitzen la recollida, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents, ja que el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de les seves possibilitats.

Segons Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB, tot i que el context és “atípic” per la pandèmia, que ha causat “un canvi d’hàbits” entre els quals n’hi ha de “permanents”, el model impulsat des de l’ens, basat en la individualització de la recollida, “està donant resultats”. Això es pot veure, afirma, en que els municipis que han adoptat aquests models “encapçalen els índexs de recollida”. Tot i això, reconeix que el ritme de millora “encara és massa lent” i caldrà treballar per aconseguir que més municipis “facin el gran salt endavant”.

Efectes en l’economia metropolitana

L’AMB calcula que, sense sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament pot augmentar en 20 milions d’euros fins al 2025, degut sobretot a l’increment del cànon de disposició final dels residus en dipòsit controlat o incineració, cobrat per l’Agència de Residus de Catalunya i que serveix per finançar la recollida selectiva i les instal·lacions de tractament de residus, especialment de la fracció orgànica.

Econòmicament, les diferències entre municipis també són molt importants. L’índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que recuperen més poden pagar fins a 3 vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, la taxa oscil·la entre els 50€ i 107€ per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.

Contenidor intel·ligent  | AMB
Contenidor intel·ligent | AMB

Tractament de residus

De les 1.522.456 tones de residus provinents dels municipis metropolitans, gestionats majoritàriament en instal·lacions de titularitat metropolitana, un 36,4% va acabar en instal·lacions especialitzades per tal de ser reciclades. Unes 393.000 tones es van valoritzar energèticament, un 27,3% del total. Són els que, després de passar per un tractament mecanicobiològic, no poden ser valoritzats materialment i tenen com a destí final la valorització energètica. Aquest procés va generar aproximadament 214.500 MWh d’electricitat.

Finalment, aproximadament unes 328.000 tones (un 26%) van acabar a l’abocador després d’haver estat tractades. Aquests residus corresponen als rebutjos dels ecoparcs que no han pogut ser valoritzats energèticament.

Més notícies
Els contenidors de recollida selectiva

La recollida selectiva de residus a la metròpoli se situa al 38,4%

Tot i la millora generalitzada, el 75 % dels municipis metropolitans encara no ha aconseguit arribar a l’objectiu marcat per la UE: un nivell del 50 % de reciclatge el 2020
:  - Mobile
Recollida selectiva porta a porta a Barcelona | Ajuntament de Barcelona

Hostalric triplica la recollida selectiva durant el primer mes del porta a porta i arriba al 86%

El rebuig i l'orgànica són les fraccions que canvien més amb el nou model
:  - Mobile

La recollida selectiva a l’Urgell arriba al 43,2% durant el 2019

La generació de residus a la comarca l'any passat va ser de 17.740 tones
:  - Mobile

El 40% dels residus municipals ja es recullen selectivament

La generació de residus municipals augmenta l’any 2017 un 3,3% respecte el 2016, tot i que el seu creixement és inferior al del producte interior brut català
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa