El consum d’aliments i begudes a la ciutat de Barcelona genera com a mínim 2,5 milions de tones de CO2 cada any. Així ho recull un estudi que va ser encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i que tenia com a objectiu calcular quina és la petjada de carboni total generada fora de la mateixa ciutat com a conseqüència del consum d’aliments. Això inclou la producció, el processat, la fabricació dels envasos i la distribució dels productes. A l’informe, tot i això, no s’han inclòs les emissions derivades de la preparació i refrigeració d’aliments, comercialització, transport de l’última milla i tractament de residus alimentaris per evitar duplicitats, ja que aquests conceptes ja havien estat comptabilitzats a les dades globals d’emissions de la ciutat recollides a la Declaració d’Emergència Climàtica.
Així, és clar que la petjada total generada per l’alimentació que es consumeix a la ciutat de Barcelona és encara més gran de la que estima l’informe, per bé que aquesta comptabilització, que exclou una part molt important de les emissions associades a aquesta activitat, ja dóna una idea força clara del que suposa simplement la producció del menjar i les begudes. En aquest sentit, tant la lluita contra el malbaratament alimentari com l’èmfasi en el consum de productes de proximitat, a més d’una modificació de la dieta, són les opcions més clares per reduir la petjada de carboni de la ciutat i que els ciutadans facin una passa no només per lluitar contra el canvi climàtic de manera individual sinó, també, per forçar la indústria de l’alimentació i les begudes a que prenguin mesures per reduir els gasos d’efecte hivernacle de què són responsables.
A dia d’avui es calcula que aproximadament un terç de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle provenen de la indústria de l’alimentació, una prova clara del pes que les nostres decisions, juntament amb les de les grans empreses, pot tenir en el futur del planeta.
