El deteriorament del medi ambient i del nostre entorn, és a dir, de la salut del planeta, pot tenir un impacte més greu del que imaginàvem fins fa poc, especialment pel que fa a les malalties immunitàries. En un article publicat a ‘Science Advances’, un estudi afirma que la pèrdua de biodiversitat pot afectar la diversitat del nostre microbioma, amb conseqüències en la salut humana.
La microbiota humana i la de l’entorn estan relacionades
Mireia Gascón, professora col·laboradora del màster universitati de Salut Planetària UOC-UPF-ISGlobal i investigadora d’aquest darrer centre de recerca, explica que hi ha indicis en aquest sentit. “La microbiota humana és el conjunt de microorganismes, que inclouen bacteris, fongs i virus, que conviuen amb l’organisme humà. Gràcies a aquests bacteris i a una bona salut de les poblacions d’aquests microorganismes, també nosaltres tenim una bona salut”.
La pèrdua de microbiota del nostre entorn natural –sòls, aigües, ecosistemes…- però, també podria suposar una pèrdua de microbiota del nostre organisme, explica Gascón, biòloga i experta en epidemiologia ambiental. L’estudi esmentat, de fet, mostra que la microbiota dles infants d’entorns més naturalitzats, amb més zones verdes, és diferent de la dels infants menys exposats a aquests entorns naturals, i que els primers tenen menys risc d’atòpia i malalties a la pell.
Hi ha processos que “no són possibles sense aquests bacteris”, afirma Gascón, com “digerir fibres o generar altres components que són fonamentals i útils perquè el nostre organisme funcioni”. A més, la microbiota, apunta, “té un paper decisiu” en l’estimulació de les defenses del cos, i alterar-les es relaciona amb “al·lèrgies, malalties autoimmunes i càncer“, entre d’altres.
La salut del planeta afecta directament la nostra
És per aquest impacte del deteriorament del medi ambient en els nostres organismes que els darrers anys ha augmentat l’atenció a la salut planetària, la relació entre la salut del planeta i la nostra. La interrelació entre els organismes i ambients és molt important, i si un element està malalt, augmenten les possibilitats que emmalalteixin els altres.
Evitar-ho requereix decisions mediambientals. Per a Gascón, caldria evitar “la invasió i destrucció d’hàbitats”, que incrementa el risc de contraure nous virus i altres patògens. A més, però, també cal “millorar la qualitat ambiental dels llocs on vivim, el nostre entorn immediat, “per mantenir aquest equilibri a la nostra microbiota”.
Gestionar els hàbitats naturals i també els urbans
Per tot plegat cal gestionar bé el sòl i no destruir hàbitats consolidats que tenen el seu propi ecosistema, a més de reduir al màxim l’ús de recursos limitats. Pel que fa a les ciutats, és imprescindible recuperar espais públics per fer-los verds però amb espècies que no requereixin gaire aigua, és a dir, adaptats al clima.
“Els qui prenen les decisions”, adverteix Mireia Gascón, han “d’incorporar l’eix de la salut” per tenir una visió “des de totes les perspectives”. A més, la promoció del transport públic, l’ús de la bicicleta o anar a peu també poden ajudar no només a reduir les emissions de CO2 i altres contaminants sinó que també faríem més activitat física, beneficiant encara més la salut.
“Tradicionalment la biodiversitat s’ha relacionat amb ossos polars i balenes”, recorda Gascón, però “al jardí de casa meva, on tinc cucs, escarabats, aranyes, plantes diferents, ocells; al parc del costat de casa; al bosc que és una mica més lluny… Si aconseguim explicar per què és crucial, acabarem prenent decisions personals mediambientalment sostenibles i saludables en el nostre dia a dia”, rebla la investigadora.
