En un altre cas on la vida real acaba imitant la ficció, un equip d’enginyers genètics de la Universitat de Harvard, als Estats Units, ha anunciat que ha aconseguit una inversió de 15 milions de dòlars per al seu projecte de tornar a la vida el mamut llanut, que es va extingir fa uns 4.000 anys. Segons informa la CNN, els científics afirmen que la reaparició d’aquests animals a la tundra àrtica podria ajudar a restaurar l’ecosistema, combatre el canvi climàtic i ajudar a preservar el seu parent més proper, l’elefant asiàtic.
Els responsables d’aquest projecte esperen tenir les primeres cries d’aquí quatre o sis anys. En realitat, però, el que faran no serà tornar a la vida aquesta espècie extingida sinó que, fent servir ADN de mamut recuperat del permagel com a model, recrear un híbrid d’elefant i mamut que sigui el més semblant possible a l’original. Aquesta idea, que fins fa poc era en un calaix, ha estat impulsada per aquesta aportació de 15 milions de dòlars de l’empresa Colossal.
Els científics han analitzat 23 espècies d’elefants i mamuts i creuen que hauran de programar més de 50 canvis genètics alhora per aconseguir que un elefant asiàtic pugui viure a l’Àrtic, entre ells aconseguir una capa de greix més gruixuda, els pèls, unes orelles més petites… També volen aconseguir que creixi sense ullals, per evitar ser objecte de caçadors furtius. El procés, com és fàcil d’imaginar, és molt complicat, i hi ha diverses opcions, incloent fer servir elefantes per a la gestació subrogada d’aquests embrions de “mamut”. Un altre dels problemes, és clar, és el debat ètic de fer servir animals per a aquest tipus de projecte.
Si tot funcionés bé, però, s’espera que aquests animals ajudessin a convertir les zones àrtiques del planeta en un reservori de carboni molt millor, gràcies a la seva capacitat de premsar matèria orgànica sota la neu. Per tant, la tornada de grans mamífers podria, fins i tot, alentir la fusió del permagel, que allibera grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle. El cert, però, és que per això caldrien grans quantitats d’aquests animals i que, actualment, les zones més septentrionals del planeta estan patint cada cop més els efectes dels incendis forestals causats per l’escalfament global.
