Enguany se celebra el 50 aniversari de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, que va tenir lloc a Estocolm el 1972. Mig segle després, els científics renoven la seva crida per salvar la natura davant d’un gran número d’amenaces, actualitzant el contingut de l’anomenat Missatge de Menton, que aleshores van signar 2.200 científics i que es dirigia a la població humana del planeta que, llavors, era de 3.500 milions de persones.
Un document pioner
Aquell document va ser un dels primers exemples d’investigadors demanant un canvi urgent i global, fent sonar l’alarma sobre els problemes mediambientals del moment, la cursa armamentística nuclear i la possibilitat que la humanitat acabés extingint la vida a la Terra. Aquesta setmana, durant la qual s’està produint la cimera Estocolm+50 per commemorar aquella primera conferència, el Consell Internacional de la Ciència, Future Earth i el Centre Mediambiental d’Estocolm han reunit un grup d’experts en ciències naturals, socials, enginyeria i humanitats per posar al dia aquella crida a l’acció.
Cinquanta anys de petits avenços i grans retrocessos
En un article publicat a ‘Nature’ pels dos líders del grup, Maria Ivanova i Sharad Lele, els experts afirmen que l’acció per salvar el mediambient sembla que vagi “una passa endavant i dues enrere”. Tot i que al món es produeix “més menjar que mai” encara hi ha molta fam, es continuen “subvencionant i invertint” en els combustibles fòssils malgrat l’abaratiment de les renovables… A més, s’extreuen els recursos dels indrets “on el preu és més baix”, sovint “menyspreant els drets i valors locals”. Tot plegat, doncs, sembla anar en la direcció equivocada a causa d’una manera de pensar que consideren “individualista, materialista, explotadora i curt-terminista” en comptes de pensar “en el bé públic global”.
En aquest sentit, l’article afirma que les institucions econòmiques, polítiques i socials “ens estan fallant”, amb el poder financer concentrat en mans de qui només persegueix “el benefici, la manipulació dels ciutadans com a consumidors i el valor de la natura en funció del guany econòmic a curt termini”. A més, és clar, “el racisme i el patriarcat” continuen “legitimant” l’empobriment i l’explotació de persones de color, dones i comunitats indígenes: “els qui són més responsables de la crisi són els qui la pateixen menys”.
Una crida a l’acció global per canviar-ho tot
Tot i que els autors reconeixen que “les pitjors pors” del Missatge de Menton no han passat, adverteixen que ens acostem al límit i que cal actuar per “crear un futur més segur i millor”. Per a això, afirmen, cal redefinir els objectius, fent que siguin “la salut mental i física, la comunitat i la pau” cosa que inclou un futur sostenible, la justícia i “el respecte per tots els humans”, a més de la protecció de totes les espècies. Per a això, però, “els privilegiats han de reconèixer les seves responsabilitats” i adequar el seu consum per fer espai als qui no tenen res.
L’article afirma que “l’acció col·lectiva és crucial” per canviar a una economia de “compartir i cooperar” i enfortir i reforçar “la democràcia i la governança participativa”. Com a primera passa cal complir els objectius de reducció de la contaminació, millorar la conservació de les espècies i aturar el canvi climàtic. Per la seva part, els autors declaren que les comunitats científica, enginyera i acadèmica han “d’aprofundir la seva participació” en aquests assumptes, comunicant-se de manera interdisciplinària, internacional i intereconòmica i assegurar “que la innovació tecnològica és socialment responsable”. Amb la seva ajuda, consideren, poden “ajudar a assegurar la sostenibilitat, la justícia i la dignitat per a tothom”.
