La central de captura de CO2 més gran del món comença a funcionar a Islàndia

Emmagatzemarà sota terra unes 4.000 tones anuals d'aquest gas d'efecte hivernacle

La companyia suïssa Climeworks va posar en funcionament, aquest passat dimecres, la central de captura de diòxid de carboni més gran del món. Situada a Islàndia, la central, anomenada Orca, captarà i emmagatzemarà sota terra unes 4.000 tones anuals d’aquest gas d’efecte hivernacle, una xifra que pot ser petita però que demostra la viabilitat de la tecnologia amb què funciona. Així, segons informa el diari ‘Financial Times’, el co-director de Climeworks, Jan Wurzbacker, va declarar que ben aviat constuiria plantes molt més grans que, cada any, retirarien milions de tones de CO2 de l’atmosfera.

Els beneficis d’aquesta central provenen de la “compra” de carboni retirat per part d’empreses, que poden fer-lo servir per compensar les emissions derivades de la seva pròpia activitat. La demanda d’aquests “crèdits” és tan alta, de fet, que Orca afirma que ja ha venut per avançat tot el carboni que capturarà la central durant els dotze anys que s’espera que estigui en funcionament. És per això, de fet, que l’empresa ha accelerat la construcció de noves plantes d’aquest tipus però molt més grans.

Emissions de CO2  | Pixabay
Emissions de CO2 | Pixabay

La idea de capturar CO2 i emmagatzemar-lo sota terra pot semblar una molt bona idea, especialment si pensem en models en què milers de milions de tones de diòxid de carboni desapareguin cada any de l’atmosfera. Això podria, en un termini relativament curt, tornar els nivells d’aquest gas als nivells preindustrials, però el cost econòmic i energètic de fer-ho fa que convertir-ho en un pilar de la lluita contra l’escalfament global sigui simplement impossible.

Tot i això, des de Climeworks recorden que la central Orca funciona amb enegia geotèrmica, neta i eficient, i que fa servir menys materials que la tecnologia que empraven fins ara. De fet, expliquen, fa servir dotzenes de grans rotors per capturar aire, que passa per un col·lector on el CO2 s’enllaça amb altres molècules. Després, aquest CO2 se separa una altra vegada escalfant-lo i s’injecta sota terra, on es barrejarà amb l’aigua i s’acabarà convertint en roca en interactuar amb les formacions de basalt del subsòl.

Nou comentari